Tornar
La felicitat de Mossèn Luis
Del vídeo viral a la selva peruana a compartir amb Puado el seu sentiment perico a la Ciutat Esportiva Dani Jarque
Una petita creu tallada en fusta, lligada amb un modest cordó fosc, penja sobre el seu pit destacant per sobre de la senzilla camisa blanca amb el ‘clergiman’ que revela la seva feina diària. Parla pausat, dolçament, amb una exquisida educació i es mostra entusiasmat i somrient davant la salutació i la fotografia amb Javi Puado al costat de l'estàtua de Dani Jarque a la ciutat esportiva blanc-i-blava.
Fa unes setmanes un vídeo gravat per ell, Mossèn Luis, missioner català en una zona poc poblada de la selva peruana, va tenir un recorregut viral entre els aficionats de l'Espanyol. En la pantalla es veu una modesta però còmoda construcció que acull a una vintena de nens i nenes asseguts com si estiguessin a classe. Tots atenen en silenci i responen amb absoluta indiferència a la veu que els diu que el Barcelona ha guanyat la Lliga. Però, instants després, quan la mateixa veu els confirma que l'Espanyol seguirà en Primera, esclaten d'alegria. Aquests 17 segons de vídeo gravats amb un mòbil s'han convertit en un fenomen viral en descobrir la innocent felicitat d'uns petits que, a milers de quilòmetres de Barcelona, gaudeixen de la victòria de l'equip favorit de Mossèn Luis davant la UD Las Palmas.
Fins allà, al costat del riu Huayabamba, va arribar fa anys l'autor del sorprenent vídeo, un missioner que no tan sols manté la seva labor evangelitzadora, sinó que es mostra absolutament lligat a la vida d'aquestes senzilles i petites comunitats que s'assenten al llarg de les ribes del riu. Avui, de visita a la seva Barcelona natal, on aquests dies celebra els seus 25 anys de sacerdoci, i a punt de tornar al Perú, explica que d'adolescent va ser soci de l'Espanyol i que anava assíduament a veure els partits a Sarrià. Després, els estudis teològics el van portar a Toledo, Roma i el Perú on va exercir ininterrompudament entre 2006 i 2018 abans de tornar a Barcelona per una temporada i recuperar el seu carnet de soci i la seva il·lusió per l'Espanyol. No obstant això, la seva vocació missionera el va fer retornar de nou a la selva peruana en una etapa que va recomençar fa uns anys.
“Ja he renovat l'abonament de la propera temporada”, explica orgullós en aquesta pausa abans de tornar a la vora del Huayabamba i de comptar als petits les seves aventures a la metròpoli catalana i a un entrenament del seu Espanyol.
Comenta amb un to afable la seva sorpresa en comprovar la complicitat que ha generat amb el seu vídeo i confessa amb una certa timidesa que, en el seu primer dia exercint de missioner en aquesta zona del Perú, es va trobar una tassa del RCD Espanyol al costat de la sagristia. “No m'ho podia creure. Semblava que estigués esperant-me”, revela amb il·lusió. “Després vaig conèixer les casualitats que s'havien donat perquè aquesta tassa arribés fins allà, davant meu. De totes maneres, continuo pensant que tot això va ser un petit miracle, un senyal de que aquest era el meu lloc”, conclou amb un somriure i les mans obertes, allargant un relaxat silenci al qual no cal afegir res més.