Tornar
Diari per Amèrica (1926-2026)
Capítol 7. Un bany de realitat a Rosario
12 de juliol de 1926 - Rosario, Argentina
L'expedició blanc-i-blava amb prou feines va tenir temps d'assaborir l'empat aconseguit davant la selecció de Buenos Aires. Tot just acabat el partit del 9 de juliol, els futbolistes van emprendre el viatge en tren cap a Rosario, a gairebé 300 quilòmetres de la capital argentina. Allà els esperava un nou compromís que molts consideraven un simple tràmit abans d'afrontar els dos grans desafiaments de la gira: Nacional i Peñarol, a Montevideo.
El partit es va disputar al camp de Newell's Old Boys, on Paco Bru va optar per introduir diverses rotacions per dosificar esforços. Conrad Portas va tornar a l'equip en substitució de Félix Quesada, Olariaga va ocupar el lloc de Mauri i van debutar Colls i el madridista Jacinto Escobal, que encara no havien tingut protagonisme durant la gira. L'onze va quedar format per Ricardo Zamora; Urquizu, Portas; Trabal, Esparza, Colls; Escobal, Olariaga, Oramas, Padrón i Yurrita.
Els primers minuts van ser prometedors per a l'Espanyol. El conjunt de Paco Bru va dominar la pilota i va deixar mostres del futbol que havia meravellat Buenos Aires. Tanmateix, amb el pas dels minuts, la Lliga Rosarina va començar a imposar el seu ritme. Els seus davanters, ràpids i tècnicament brillants, van trobar cada vegada més espais per superar la defensa blanc-i-blava.
Dos gols gairebé consecutius de Sosa i Miguel, als minuts 37 i 39, van deixar el partit molt coll amunt abans del descans. Malgrat el marcador advers, Zamora va tornar a oferir una lliçó d'esportivitat. Durant el descans va atendre telefònicament La Nación per enviar una salutació als aficionats rosarins que seguien el partit des de les pissarres informatives instal·lades al centre de la ciutat, un gest que va ser rebut amb una gran ovació.
A la segona part, l'entrada de Patricio Caicedo va donar un nou aire a l'equip i va permetre equilibrar el joc durant molts minuts. Tanmateix, quan l'Espanyol buscava retallar distàncies, Miguel va signar el definitiu 3-0 que certificava la primera derrota de la gira.
Lluny de buscar excuses, Ricardo Zamora va fer una valoració tan sincera com reveladora. El capità va reconèixer que l'Espanyol havia presentat «l'equip més dèbil, precisament davant el rival de més qualitat», i va afegir que «no tinc res a al·legar respecte a la nostra derrota», tot elogiant l'arbitratge i la superioritat del conjunt rosarí. La notícia va trigar hores a arribar a Barcelona. En el tancament de la seva edició, Mundo Deportivo només havia rebut un breu cable des de l'Argentina que informava que l'Espanyol, «encara que incomplet, havia sofert un seriós entrebanc» en caure derrotat per 3-0 a Rosario.
La derrota va caure com un gerro d'aigua freda sobre l'expedició, però el futbol amb prou feines concedia temps per a lamentacions. El següent destí era Montevideo. Allà esperaven Nacional i Peñarol, considerats els dos equips més poderosos del continent. Si algú pensava que Rosario havia estat l'examen més difícil de la gira, estava a punt de descobrir tot el contrari.