Tornar
Diari per Amèrica (1926-2026)
Capítol 4. L'Espanyol conquereix Buenos Aires
27 de juny de 1926 - Buenos Aires, Argentina
Després de sis dies d'aclimatació a Buenos Aires, per fi havia arribat el gran moment. El primer compromís de la gira enfrontava el conjunt de Paco Bru amb un combinat de la Zona Nord de Buenos Aires, al camp de l'Sportivo Barracas. Abans fins i tot de començar el partit, els jugadors blanc-i-blaus es van trobar amb un repte inesperat.
El terreny de joc era molt diferent de tot allò que havien conegut a Espanya. La gespa, perfectament cuidada, semblava una veritbale catifa i frenava la velocitat de la pilota. Els blanc-i-blaus estaven acostumats a camps molt més durs, motiu pel qual Paco Bru va ordenar substituir els tradicionals travessers de les botes per tacs i va demanar als seus jugadors treballar especialment el control de la pilota.
L'expectació era enorme. L'estadi presentava una entrada extraordinària i, entre els assistents, hi havia el president de la República Argentina, Marcelo Torcuato de Alvear. Quan Ricardo Zamora va aparèixer sobre el terreny de joc, una atronadora ovació va recórrer la grtada. El Diví continuava sent el gran reclam de la gira. Tanmateix, l'Espanyol estava decidit a demostrar que el seu potencial anava molt més enllà d'un sol nom.
L’Espanyol saltava al terreny de joc amb Zamora; Saprissa, Urquizu; Trabal, Esparza, Caicedo; Olariaga, Cubells, Mauri, Padrón i Yurrita. Després d'uns primers minuts de tempteig, el conjunt blanc-i-blau va començar a imposar el seu futbol. Més sòlid físicament i millor organitzat, va controlar el ritme del partit davant un rival que amb prou feines aconseguia inquietar la porteria espanyolista.
Quan els argentins aconseguien acostar-se amb perill, Zamora responia amb intervencions que feien aixecar el públic de les seves localitats. Abans del descans, Mariano Yurrita va estar a punt d'inaugurar el marcador amb un potent xut que es va estavellar al pal. Era el preludi del gol.
La recompensa va arribar al minut 37 de la segona part. Una bona combinació iniciada per José Padrón i continuada per Eduardo Cubells va acabar amb un refús desafortunat de la defensa argentina que va caure als peus de Yurrita, que no va perdonar i va batre el porter Caldano per establir el 0-1 que, a la postra, seria definitiu.
Encara quedaven alguns minuts per davant, però l'Espanyol ja havia pres definitivament el control del partit. El combinat de Buenos Aires va empènyer amb orgull fins a l'últim instant, sense èxit. L'àrbitre va assenyalar el final del partit, confirmant el conjunt blanc-i-blau com un rival molt més poderós del que molts havien imaginat.
L'èxit va tenir un enorme impacte. La premsa argentina va destacar la capacitat competitiva de l'Espanyol, recordant també les circumstàncies en què havia afrontat el partit: un llarg viatge transatlàntic, només dos entrenaments sobre gespa i un escenari completament desconegut per als futbolistes.
No tot van ser bones notícies. Ricardo Saprissa es va ressentir d'una lesió que arrossegava des de Catalunya i va haver de guardar repòs durant els dies següents. La gira tot just acabava de començar, però Buenos Aires havia descobert un equip capaç de competir amb els millors del continent.
El següent compromís estava previst per al 4 de juliol davant un combinat de la Zona Sud de Buenos Aires. La primera prova havia estat superada amb èxit. Ara tocava confirmar que aquella victòria no havia estat fruit de la casualitat.