Tornar

DIARI PER AMÈRICA (1926-2026)

Una aventura que mereix ser recordada

Capítol 1. Rumb a allò desconegut

Fa cent anys, el RCD Espanyol va emprendre una de les aventures més extraordinàries de la seva història. Durant més de tres mesos, una expedició blanc-i-blava va recórrer Sud-Amèrica i el Carib enfrontant-se a alguns dels equips més prestigiosos del continent, prestigiant el nom del Club molt més enllà de les nostres fronteres i contribuint a obrir les portes del futbol americà als equips espanyols.

Amb motiu del centenari d’aquella històrica gira, la Fundació posa en marxa Diari per Amèrica (1926-2026), una sèrie de publicacions que repassarà, seguint el calendari original del viatge, els moments més destacats d’una expedició que va acabar convertint-se en una de les majors gestes internacionals de la història del Club.

Aquesta sèrie ha estat elaborada a partir de la investigació realitzada per José Antonio Pastor, coautor juntament amb Jordi Puyaltó del llibre La Reconquista de América, l’obra de referència sobre aquella gira de 1926. Així mateix, compta amb el suport i l’assessorament de Patricio Nogueira, vicepresident del Museu River Plate, la col·laboració del qual ha permès contextualitzar diversos episodis del pas de l’expedició per l’Argentina.

A través d’aquest diari reviurem els partits, els viatges, les anècdotes i els desafiaments que van marcar aquella aventura. Des de la sortida de Barcelona a bord del Principessa Mafalda fins a l’última victòria a l’Havana, seguirem les passes d’uns futbolistes que van representar l’Espanyol en una època en què travessar l’Atlàntic continuava sent una autèntica odissea.

4 de juny de 1926: rumb a Amèrica

El matí del 4 de juny de 1926 no va ser un més en la història del Reial Club Deportiu Espanyol. Mentre Barcelona desenvolupava la seva activitat habitual, una expedició blanc-i-blava es preparava per emprendre un viatge que acabaria convertint-se en una de les majors gestes internacionals del futbol espanyol del seu temps.

La situació econòmica del Club obligava a buscar noves fonts d’ingressos. La construcció de l’estadi de Sarrià havia suposat un enorme esforç per a l’entitat i la possibilitat de realitzar una llarga gira per Amèrica apareixia com una oportunitat única per reforçar les arques de la institució i projectar internacionalment la imatge de l’Espanyol.

No tothom observava la iniciativa amb optimisme. Alguns sectors de la premsa qüestionaven la conveniència d’un viatge tan llarg i recordaven experiències anteriors poc reeixides d’equips europeus a Sud-Amèrica. Tanmateix, la directiva presidida per Genaro de La Riva confiava plenament en el potencial de l’expedició.

El gran reclam era, sens dubte, Ricardo Zamora. Considerat ja un dels millors porters del món, la seva presència despertava una enorme expectació als països que havien de rebre l’equip. Juntament amb ell embarcaven futbolistes que acabarien ocupant un lloc destacat en la història blanc-i-blava, com Ricardo Saprissa, Ramon Trabal, Patricio Caicedo, José Padrón o Martí Ventolrà.

Després de vèncer el Martinenc per 7-1, l’expedició va embarcar en l’elegant transatlàntic italià Principessa Mafalda. D’aquesta manera, s’iniciava una travessia que portaria l’Espanyol a recórrer més de 20.000 quilòmetres, travessar cinc països i enfrontar-se a alguns dels conjunts més poderosos del continent americà.

Cent anys després, recordem aquell matí com una de les pàgines més brillants de la història blanc-i-blava.