Tornar
2-0: Derrota al Santiago Bernabéu
El RCD Espanyol arribava al Santiago Bernabéu amb la confiança que dona haver sumat 10 de 12 punts i amb les bones sensacions mostrades en aquest inici de LALIGA. El conjunt blanc-i-blau, molt més fet que fa un any, confiava a sorprendre un rival al qual feia 30 anys que no guanyava al seu camp. L'equip de Manolo González, amb la baixa sensible del pitxitxi Pere Milla, sabia que era un dia important i que una bona imatge davant el Reial Madrid li donaria aquest punt extra d’autoestima.
Com ja és habitual, es va veure un equip seriós, ben plantat i amb les idees molt clares. Davant un rival amb semblants individualitats, cal elevar el nivell de concentració al màxim i aprofitar les oportunitats davant un porter gairebé imbatible com Courtois. L’inici perico no podia ser millor i, al primer minut de joc, ja havia amenaçat la porteria defensada pel belga en un parell d’ocasions. L’Espanyol va continuar amenaçant amb perill; cada vegada que arribava a tres quarts de camp, generava sensació de perill davant la defensa del Reial Madrid. Salvats uns minuts de certa ofegada, la realitat és que l’equip espanyolista tenia el partit controlat. Tanmateix, el bon plantejament perico va quedar colpejat per una acció de qualitat de Militao. El defensa, amb un xut potent, va avançar els locals. Una autèntica llàstima.
L’Espanyol ha demostrat una gran personalitat aquesta temporada i va seguir molt ficat al partit. Va continuar generant perill en cada arribada, com en una centrada de Dolan que no va poder rematar Roberto, tot i que la més clara va ser una falta lateral que se li va escapar del peu a Calero per un centímetre. Cert és que els locals van poder sentenciar en una contra rapidíssima, però aquesta vegada Mbappé va fallar amb tot a favor.
L’Espanyol volia conservar les seves opcions de puntuar, però aquestes es van anar esvaint ràpidament poc després d’iniciar-se la segona part. Mbappé, en estat de gràcia, va marcar el segon amb un xut llunyà. El Madrid va tornar a aquesta versió pràctica que sempre li dona resultats: dues fuetades de qualitat i poc més per gairebé sentenciar el partit. Manolo González va buscar la reacció amb un triple canvi i va donar entrada a dos extrems purs com Jofre i Koleosho per reactivar l’atac. El gol podia haver arribat en alguna acció a pilota aturada, però el marcador no es va moure. Sensació que es va poder competir pels punts en algun moment del partit, però al final, sense opcions.