Tornar

1-2: Repòquer… i Bones Festes

L’Espanyol remunta el gol inicial de l’Athletic i tanca de manera brillant un 2025 històric (1-2)

Doncs sí: tocava suar, córrer i esforçar-se sense reservar ni una engruna d’energia. Tocava mantenir la concentració i tornar a mostrar l’excel·lent imatge d’aquest inici de temporada. I això és exactament el que va fer l’Espanyol davant un Athletic intens, per endur-se els tres punts, encadenar un repòquer consecutiu de victòries i tancar de manera esplèndida un 2025 històric.

Doncs sí: s’intuïa un partit dels grans a San Mamés, d’aquells que fan afició —com deien els narradors dels carrussels dels anys 80—, dels que et mantenen amb les pulsacions disparades per la voràgine constant a les dues àrees.

Doncs sí: duel de banquetes entre Valverde i Manolo González, dos tècnics que es professen admiració mútua i no escatimen elogis sobre la qualitat del rival. Tot apuntava a un partit gran entre dos equips que volien acabar l’any amb una victòria reparadora (els locals) i de caràcter (els blanc-i-blaus).

I així van ser els primers 45 minuts: un constant intercanvi de cops. Un anar i venir per tot el camp exigint defenses i porters. Unai Simón va viure un parell d’ensurts abans de la mitja hora, especialment amb un xut llunyà de Roberto, que el va veure avançat i va provar sort des de fora, amb la pilota passant lleugerament per sobre del travesser. Dmitrović també va haver d’intervenir: primer amb el peu davant Gorosabel i després amb una aturada espectacular amb la mà davant Berenguer.

Però encara hi va haver més en aquesta primera part. Va arribar el gol local, quan Berenguer, murri i intuïtiu, es va colar entre Omar i el porter perico per marcar amb subtilesa l’1-0. Va ser just en la jugada posterior a una acció de Roberto, que es va escapar en un mà a mà davant Unai Simón i va acabar caient dins l’àrea. La repetició no va ser del tot clara: va semblar que hi havia contacte, sobretot perquè la caiguda no semblava natural, però… Just abans del descans, Romero va engaltar un potent xut amb l’esquerra des de fora l’àrea, després d’un refús de Sancet, per col·locar la pilota a tocar de l’escaire de la porteria local. Un golàs per establir l’empat.

La segona meitat va començar amb el mateix ímpetu a totes dues àrees, però es va decidir en una jugada en què Dolan va recuperar la pilota després d’haver-la perdut, va centrar a l’àrea, Roberto no hi va arribar per centímetres i Pere Milla va connectar la rematada per enviar-la al fons de la xarxa. En l’acció va rebre un fort cop d’Unai Simón i va acabar sent substituït minuts després. Aquell 1-2 certificava el bon moment blanc-i-blau, la fe en la victòria i la capacitat de lluita per capgirar el marcador.

Encara quedava molt temps i no van faltar ocasions. Primer una de Roberto, després una altra de Jofre, a qui se li va escapar el gol per ben poc després d’una bona contra. Més feina per a Unai Simón en els minuts finals i per a Dmitrović en el temps afegit. Al final, tres punts més per al caseller blanc-i-blau que certifiquen l’excel·lent feina d’aquest 2025: 33 punts a dues jornades per tancar la primera volta. Tant el tècnic com els jugadors no volen sentir a parlar de reptes, objectius ni expectatives. La recepta del partit a partit està donant un resultat sobresalient.

Ara sí: Bones Festes.