Tornar
1-1: Punt lluitat
L'Espanyol no aconsegueix la quarta victòria consecutiva però ja en porta cinc sense perdre
Molt es va parlar en la prèvia de com ha canviat la pel·lícula en aquests quatre mesos des que Espanyol i València s’enfrontessin a l’RCDE Stadium. Empatats a 38 punts, la realitat és que la metamorfosi d’ambdós equips ha estat absoluta des d’aquell 18 de desembre. Aleshores, els dos equips es trobaven a la zona perillosa, amb la necessitat de guanyar i ofegats pels resultats. Molts els donaven per morts. Aquell partit va acabar en empat. L’Espanyol no va dubtar ni un moment a mantenir el seu entrenador, Manolo González —millor entrenador del mes d’abril, per cert—, mentre que el València va acabar acomiadant un molt qüestionat Baraja.
L’equip blanc-i-blau, que fora de casa ha fet un pas endavant, va jugar amb la confiança mostrada en els últims partits. Romero, molt incisiu en tot moment per la banda esquerra, va donar el primer ensurt amb una rematada desviada quan tot just es portava un minut de joc. És cert que el València hi va posar interès, ganes i bastanta energia, i que l’Espanyol va estar imprecís en algun moment, però, en línies generals, va saber controlar el partit i portar-lo al context que més li convenia. No va passar gran cosa, tot i que Edu Expósito —com està el de Cubelles!— va enviar una precisa rematada al pal des de la frontal de l’àrea. L’equip de Manolo González arribava amb claredat a l’àrea rival. Puado va avisar amb una rematada centrada abans d’inaugurar el marcador aprofitant una centrada d’Edu Expósito. L’acció prèvia de Romero va ser de matrícula. Abans del descans, Roberto rematava de cap ajustadament una centrada d’Edu Expósito, capaç de convertir en perill totes les pilotes que tocava.
El major ensurt visitant va arribar quan Joan Garcia va demanar assistència mèdica, però el de Sallent va continuar jugant. Per si hi havia cap dubte, va blocar totes les rematades visitants, fins i tot una de Javi Guerra molt perillosa després del gol perico.
Va començar molt fort l’equip local, com era d’esperar. El València va sortir a mossegar a la recerca de l’empat i va fer recular l’Espanyol, que entenia que li tocava patir en els minuts inicials davant un rival envalentit. L’equip blanc-i-blau va confiar la seva sort a les contres amb la intenció d’aprofitar la velocitat dels seus davanters. Jofre va amenaçar en un parell d’oportunitats, tot i que va ser Roberto qui va estar més a prop del gol. No obstant això, la insistència local va acabar donant els seus fruits quan Javi Guerra va superar Joan Garcia amb un xut creuat.