Tornar
1-1: Punt agredolç
Bon partit d'un Espanyol lluitador que empata a casa davant un rival que porta 15 partits seguits sense perdre
El RCD Espanyol tornava a la seva zona de confort després de patir a Donosti la primera derrota del 2025. El conjunt blanc-i-blau, dels millors locals a casa, volia continuar la seva bona ratxa davant un rival que es presentava amb un immaculat rècord de 14 jornades seguides sense perdre i a la recerca del ple al 15. Manolo González recuperava per a aquest envit a diversos dels seus indiscutibles, un extra per a afrontar un partit, que a priori, apuntava a ser molt disputat.
La primera oportunitat clara del partit va ser per a Jofre Carreras. El ‘17’, el més actiu per part blanc-i-blava, va guanyar l'esquena al seu parell i va posar a prova els reflexos d'un segur Unai Simón. El noi de La21, en una altra internada per banda dreta, va posar una bona pilota a Javi Puado, qui va rematar fora de cap per molt poc. L'Espanyol arribava amb claredat a l'àrea visitant quan era capaç d'enxampar desorganitzat al seu rival. Un altre bon xut de Carlos Romero, amb la dreta, va ser l'últim avís seriós dels pericos. Al conjunt de Manolo González només li va faltar una mica més de precisió en les jugades d'estratègia.
L'equip espanyolista va estar seriós en defensa i a penes va deixar maniobrar a un Athletic Club que va disparar una vegada amb un cert perill, però Joan Garcia va tornar a aparèixer per a aclarir qualsevol dubte. Amb Pol Lozano i Urko en el doble pivot, l'Espanyol va aconseguir igualar l'alta pressió visitant mostrant-se com un adversari dur i rocós.
Per a tenir opcions l'Espanyol estava obligat a mantenir els mateixos nivells de concentració i intensitat en el segon temps davant un rival que encara no havia jugat totes les seves cartes. El clar exemple d'això va ser Roberto Fernández. El davanter blanc-i-blau es va faixar, va córrer i va ser un autèntic salvavides per al seu equip. No va tenir massa opcions de rematada, però va ser capaç de fabricar-se un gol que hagués signat el mateix Raúl Tamudo. El davanter va fer un sprint propi d'un velocista i va sorprendre a Unai. Valverde va moure ràpidament la banqueta i va anar ficant més pólvora, encara que va ser Sancet qui va signar l'empat en un córner i després que la seva rematada donés en Calero. Un punt agredolç davant un bon rival que permet als blanc-i-blaus seguir fora dels llocs de descens. Dissabte que ve, una nova i important batalla.