Tornar

La Venganza de Don Mendo

S'AIXECA EL TELÓ DE LA SOLIDARITAT

Aquest text relata com, a la temporada 1983/84, la plantilla del RCD Espanyol va impulsar una iniciativa solidària pionera representant l’obra "La Venganza de Don Mendo" amb participació total dels jugadors i cos tècnic. Aquesta acció, promoguda pel capità Molinos i dirigida per Albert Pueyo, tenia com a objectiu reforçar la cohesió de l’equip i recaptar fons per l’Hospital Sant Joan de Déu. La funció, celebrada al teatre Martínez Soria, va ser un èxit rotund, amb la participació estel·lar de Maradona com a artista convidat. El projecte va tenir ressò mediàtic i un impacte molt positiu en l’ambient de l’equip.

Primer acte: La proposta

En els temps actuals, tots els clubs esportius professionals, i per extensió, qualsevol gran entitat d'àmbit social, disposen de departaments de màrqueting, relacions institucionals, comunicació i àrea social, que canalitzen i promouen activitats de caràcter extraesportiu, des de visites a hospitals, participació en esdeveniments benèfics i solidaris, fins a actes socials amb la finalitat d'oferir una imatge diferent, allunyada de la merament esportiva. Per tant, els jugadors hi participen, però no han de preocupar-se per la seva organització. No obstant això, no sempre va ser així.

Saltem més de 40 anys enrere en el temps. Durant el 1983, l'Espanyol prescindeix, a les primeres de canvi, del seu entrenador, el serbi Pavic. El substitueix el seu segon, un jove Xabier Azkargorta a punt de fer els 30 anys. Tan jove que fins i tot tres jugadors, Molinos, Giménez i Domínguez, el superen en edat.

Azkargorta, de tarannà filosòfic i integrador, llença un missatge a la plantilla de fer pinya, de "remar tots a una". Molinos, el capità, recull el guant i promou una obra teatral – amateur i solidària – per fer grup. De seguida se'ls hi va de les mans, ja que acabarà sent representada al teatre Martínez Soria, ple fins a la bandera i amb la presència del president de la Generalitat, el molt honorable Jordi Pujol. També faran una petita actuació en directe al programa Superstar de TVE, en horari de prime time un divendres a la nit, i presentats per Lola Flores i Héctor del Mar.

L'obra teatral tenia un doble objectiu: la vessant esportiva de fer grup amb una implicació total dels jugadors – els 25 membres de la plantilla van participar – i la vessant solidària. En aquest cas, la recaptació aniria destinada als nens de l'Hospital de Sant Joan de Déu.

En aquest aspecte, jugadors i Club van ser innovadors, avançant-se al seu temps i mostrant el costat solidari que tant promou l'Espanyol. L'afició també va ser exemple d'implicació, i les recaptacions solidàries, activitats benèfiques com la recollida d'aliments durant la pandèmia o per la DANA, o la donació de sang amb rècord de donacions, són habituals i altament elogiables. Sense oblidar els lluitadors pericos de la salut: Sabaté Pons, Robert Hernando, la petita Ainhoa, l'enyorat José Raúl. Solidaritat i Espanyol de la mà, ara i sempre.

 

Segon acte: L'obra

Un cop consolidada la idea de representar una obra, calia triar quina. Tasca gens trivial però resolta ràpidament. Molinos consulta amb el seu pare Antonio, exentrenador de clubs com el Numancia, l'Alavés o el Burgos, entre d'altres, i ho té clar. Ha de ser La Venganza de Don Mendo, obra clàssica que ho engloba tot: és divertida, amb una gran quantitat de personatges i en un format que recorre gairebé totes les formes estròfiques de la poesia castellana, donant més èmfasi a la trama.

El seu autor, Pedro Muñoz Seca (20-02-1874, El Puerto de Santa Maria, Cadis), és un dels noms fonamentals de l'escena teatral del segle passat, amb més d'un centenar d'obres com El teniente alcalde de Zalamea, Martingalas o El clamor, abans de ser afusellat a Paracuellos de Jarama el 1936, tot just al començament de la Guerra Civil.

La Venganza de Don Mendo, estrenada el 1918, és la quarta obra teatral més representada al nostre país, per darrere de Don Juan Tenorio, Fuenteovejuna i La vida es sueño. Fins i tot es va fer una pel·lícula dirigida i interpretada per Fernando Fernán Gómez el 1961. Dividida en quatre actes, els actors entren en escena de forma esglaonada seguint un guió trepidant ple de jocs de paraules i cops d'humor.

L'elecció dels personatges va ser designada per Molinos, assignant els papers principals de Don Mendo (personatge principal, que Durán, amb la seva desimboltura, va clavar), Magdalena (Delia, la dona del porter Domínguez), Don Nuño (Azkargorta) i Don Pero (Jesús Orejuela), de forma molt encertada. Fins i tot el cameo de Soler, jugador versàtil i polivalent, com a Marquesa, va ser tot un encert.

La direcció va estar sota la tutela d'Albert Pueyo, que, des del teatre amateur, iniciava la seva carrera fins a convertir-se amb el pas dels anys en un dels grans directors i promotors de teatre a casa nostra.

La plantilla es va bolcar en els assajos tant a l'escola Sant Joan Bosco com a la sala de juntes de Sarrià. Quan no era possible reunir-se a tots els assajos, durant les concentracions continuaven repassant el guió. La motivació era tal que fins i tot es cridaven entre ells amb els noms dels personatges que interpretaven.

 

Tercer acte: La representació

Un total de 39 personatges formen l’elenc de Don Mendo, repartits de la següent manera:

• 25 membres, la totalitat de la plantilla del primer equip de la temporada 83/84: N’Kono, Domínguez, Durán, Job, Arabí, Miguel Ángel, Maldonado, Soler, Gallart, Corominas, Dani, Robi, Lauridsen, Zuñiga, Molinos, Diego Orejuela, Márquez, Lacalle, Samper, Morilla, Giménez, Jesús Orejuela, Forcadell, Mauri i Palanca.

• 8 papers femenins assignats a parelles dels jugadors: Delia, Mª Pilar, Ana, Mª Teresa, Mª Carmen, Mª Dolores, Natacha i Mª Jesús.

• 5 membres del cos tècnic: Xabier Azkargorta, Juanjo Díaz, Juan Segura Palomares, el Dr. Oliveras i Jordi Ripoll.

• I com a artista convidat, DIEGO ARMANDO MARADONA, qui va acceptar la invitació de Molinos, prèvia gestió del seu amic Orlando Giménez i que, amb el seu paper d'Alí, un venedor de babutxes, es va guanyar les simpaties del públic.

Amb tot a punt, l’escenari per a tan magna representació va ser el teatre MARTÍNEZ SORIA del Paral·lel barceloní, i la data el 14 de maig de 1984, a les 22.30 h. Les localitats, a un preu d’entre 2.000 i 3.000 pessetes, van deixar una recaptació propera als tres milions de pessetes, destinades íntegrament als nens de l'Hospital de Sant Joan de Déu. L’èxit de la representació va tenir ressò en tots els diaris i va sorprendre la mateixa organització. Fou tan divertida que les riallades encara ressonen a la platea. Fins i tot es va plantejar fer una gira teatral, amb propostes de diferents teatres de Catalunya, idea que finalment va ser descartada. El paper principal de Don Mendo a mans de Miquel Durán va tenir una actuació tan estel·lar que seria mereixedora d’un Oscar honorífic com a actor principal, rendint homenatge als grans actors que han interpretat aquest personatge, com José Luis Ozores, Manolo Gómez Bur, José Sazatornil, Raúl Sender, Ismael Merlo o Tony Leblanc. L’èxit del projecte i el caràcter solidari de l’acció van venir acompanyats d’un plàcid final de temporada, reflectit en una desena plaça a la lliga i amb una gestió de grup notable de la mà del novell tècnic basc.

 

Darrer acte: entre bambolines

• Entrenament previ a la representació: des de la banqueta, Nuño (Azkargorta) crida l'exercici: rematades al segon pal. Els centres de Froilán (Job) i el Baró de Montcada (Mauri) els han de rematar Pero (Jesús Orejuela) i Manfredo (Giménez) tot intentant batre Don Mendo (Durán) i Clodulfo (N’Kono).

• Com en qualsevol partit, hi va haver baixes de darrera hora. Lauridsen, per compromís amb la selecció danesa, fou substituït per Joan Ribas, un clàssic del teatre català. Miguel Ángel, convocat per la selecció espanyola sub-21, i Maldonado, operat recentment, tampoc van poder formar part de l’elenc.

• 9 dies abans de la representació, Maradona va jugar la final de Copa entre l’Athletic Club i el FC Barcelona. El partit acabaria en ball de bastons. No sabem si Diego, en el seu paper de “morito Alí”, portava algun blau de record, però sí que aquella final va (re)forçar la seva sortida de Can Barça. Com que després d’aquell partit ja no va jugar més a Barcelona, la seva darrera actuació a la ciutat comtal no va ser al Camp Nou, sinó al Martínez Soria i envoltat de pericos.

• 4 dies després de l’obra, una comitiva formada per Azkargorta, Durán, Delia, el Dr. Oliveras, Lauridsen i Jesús Orejuela va representar en directe un fragment de l’obra al programa Superstar, divendres a la nit en prime time a Televisió Espanyola, presentat aquella nit per Lola Flores, acompanyada de Montserrat Caballé, Josep Carreras i Raphael. La secció esportiva presentada pel mític Héctor del Mar va ser dedicada a l’Espanyol solidari.

• Després de la seva aparició televisiva, la comitiva perica va viatjar a Salamanca amb Jesús Orejuela com a guia. El conserge d’una finca, aficionat al teatre, els va reconèixer i els va recitar un vers sencer de Don Mendo. Es van sentir com actors professionals.

 

 

SEBASTIAN GUILLÉN ARANDA

GRUP DE RECERCA HISTÒRICA DE LA FUNDACIÓ DEL RCD ESPANYOL

 

NO ET PERDIS L'OBRA FENT CLICK AQUÍ