Tornar

Josep Pausàs , l’ídol de la Güell

Nascut a la Colònia Güell el 1910 i format a la seva escola i a l'Escola del Treball de Barcelona, ​​Josep Pausàs va encarnar molt aviat l'ideal del jove compromès amb la seva comunitat, destacant com a futbolista al FC Güell, la UE Sants i finalment al RCD Espanyol, on es va consolidar com a titular i referent esportiu, abans que una greu lesió frenés la seva prometedora carrera i la Guerra Civil acabés conduint-lo al front d'Aragó, on va desaparèixer el 1937, deixant una empremta inesborrable a la memòria de la Colònia.

Fer un passeig pels carrers de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, és sinònim de tranquil·litat i pau. S’hi respira calma i sembla que el temps s’hagi aturat. Els pensaments fan instintivament un salt enrere: un viatge de més de 125 anys.

Any 1890. Eusebi Güell abandona la fàbrica del Vapor Vell de Barcelona, creada pel seu pare, Joan Güell, l’any 1840 al barri de Sants, i crea la Colònia Güell —ubicada entre Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat— amb la seva fàbrica de teles i panes, així com les cases per als seus treballadors.

És un espai privilegiat de tranquil·litat, allunyat de la frenètica activitat industrial que es respira a Sants, en contacte amb la natura i sota un entorn que combina productivitat industrial, modernitat, solidaritat obrera i catalanitat, a parts iguals.

Eusebi Güell, enamorat de l’obra d’Antoni Gaudí, es converteix en el mecenes de l’arquitecte tarragoní, màxim representant del modernisme català. La Colònia es corona amb la cripta que porta el seu nom, construïda només en la seva nau inferior.

Alfons XIII, que l’any 1912 atorgarà al Club Deportivo Español la condició de Reial, també concedeix a Eusebi Güell el títol de comte de Güell l’any 1910.

Aquell mateix any, el 1910, neix el nostre protagonista: Josep Pausàs Margó (9 de juliol de 1910, Santa Coloma de Cervelló), membre de la tercera generació d’habitants de la Colònia Güell. El seu pare, Climent Pausàs, conegut com a Rigol, era contramestre de telers a la fàbrica de la Colònia i, com a esportista, destacà com a porter de l’equip del FC Güell.

Pel camp del Futbol Club Güell, equip modest de segona i tercera categoria del Campionat de Catalunya i federat l’any 1909, hi desfilen equips importants com l’Espanyol d’en Gibert el 1913, l’Internacional de Sants o el Barça de Zamora ja durant els anys vint.

En Josep Pausàs, conegut com a Pepet, destaca com a estudiant a l’escola de la Colònia i, posteriorment, a l’Escola del Treball de Barcelona, i ben aviat també com a esportista. El FC Güell —club d’on també sorgirà Jaume Sospedra— fitxa l’any 1927 com a entrenador el mític Agustí Sancho, exjugador del Barça i medalla de plata olímpica a Anvers, amb la companyia del diví Zamora, entre d’altres.

El pas d’en Pausàs per l’equip de la Colònia és breu, ja que el 1927 ingressa a la UE Sants. Destaca com a mig centre i com a defensa lateral. Amb només 17 anys debuta al Campionat de Catalunya amb el Sants a la temporada 1927-28. Fins i tot, debuta amb la selecció catalana en el partit d’homenatge a Patricio Caicedo, disputat el 1929 contra l’RCD Espanyol, club que ja mostra interès pel jugador.

El seu fitxatge pels blanc-i-blaus té una anècdota ben singular. Aprofitant un amistós que els pericos juguen durant la festa major de la Colònia l’any 1930, els directius de l’Espanyol signen el contracte amb Pepet Pausàs a la cambra de dalt de Cal Pausàs mentre, al rebedor de baix, espera en va un directiu del Barça amb la mateixa intenció. En aquesta ocasió, els blaugrana van arribar tard i el jugador va militar amb l’Espanyol a partir de la temporada 1930-31.

Juga com a lateral titular els 18 partits del Campionat de Lliga amb un onze tipus format per Aznar, Pausàs, Saprissa, Trabal, Moliné, Solé, Besolí, Juvé, Bonal, Prat i Edelmiro. Torna a vestir la samarreta de la selecció catalana en el partit contra una selecció de Praga disputat el 6 de juny de 1931.

Aviat es converteix en l’ídol de la Colònia: bon noi, estudiant, actiu a les activitats de l’Ateneu Unió de la localitat, membre del grup de la xerinola, amant de la gresca i present a totes les sales de ball de la comarca. Els seguidors d’en Pausas i de l’Espanyol a la Colònia van en augment, amb el seu veí Jeroni Figueras com a màxim exponent. En Jeroni, soci número 14 del Club, regala cromos i viseres de l’Espanyol a la mainada de la Colònia, reclutant fidels a la causa perica. La seva militància el va portar anys abans a assistir a la final del Campionat de Catalunya de 1915, jugada a Terrassa (Espanyol 4 – Barça 0), gastant-se tots els diners en el bitllet d’anada i havent de tornar a peu fins a la Colònia.

A la temporada 1931-32 disputa 10 partits de Lliga, 8 de Copa i 13 del Campionat de Catalunya, avançant la seva posició cap al mig del camp i formant un bon trident amb Solé i Besolí.

EL curs següent és titular en l’equip campió del Campionat de Catalunya amb l’onze tipus següent: Florenza, Pérez, Trabal, Arater, Pausàs, Solé, Bosch, Garreta, Redó, Prat i Edelmiro. Només disputa dos partits de Lliga abans de caure lesionat. Malauradament, la campanya 1933-34 la passarà en blanc. Un parell d’intents de retorn, amb noves recaigudes, l’obliguen a deixar definitivament el futbol el novembre de 1934.

En total —amistosos a part— va disputar 30 partits de Lliga, 28 del Campionat de Catalunya i 8 de Copa. Sempre com a titular, en partits complets i sense veure mai cap targeta. L’1 de gener de 1935 es va jugar un partit d’homenatge amb un Espanyol–Catalunya, que finalitzà amb empat a tres gols.

L’admiració de la Colònia Güell envers en Pausàs no decau. Pepet té feina estable a Barcelona, és tot un dandi que vesteix amb elegància, inicia una relació amb Benvinguda Solé, Miss Sant Boi, i s’implica en qüestions socials i polítiques de la mà d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en un temps d’agitació social i política molt marcada.

La situació es complica definitivament a partir del juliol de 1936. A la Colònia, a Catalunya i arreu del país, esclata la Guerra Civil. De la Colònia, canalitzadora de moviments socials, surten nombrosos voluntaris cap al front. Aviat comencen els homenatges als primers caiguts en combat, la majoria al front d’Aragó.

El desembre de 1936 Josep Pausàs es casa amb la seva promesa, Benvinguda Solé, només uns mesos abans de ser mobilitzat en ser cridada la seva lleva. És destinat a la 27a Divisió, 123a Brigada Mixta, 491è Batalló de l’XI Cos d’Exèrcit, emplaçat al front d’Aragó, un dels epicentres més actius del conflicte bèl·lic.

La conquesta de Saragossa i la batalla de Belchite precedeixen una ofensiva per prendre Zuera, localitat situada a 30 quilòmetres al nord de la capital i limítrofa amb la província d’Osca, on era present la 123a Brigada amb Josep Pausàs a les seves files.

Als darrers dies d’agost de 1937, a la zona coneguda com el Vedado de Zuera, on els combats són especialment cruents, es dona per desaparegut a en Pepet Pausàs. Si va morir en combat, víctima dels bombardejos, o assassinat com a presoner de guerra, és una incògnita mai resolta. Els seus pares, immersos en la lògica incertesa, van publicar un anunci a La Vanguardia demanant notícies sobre l’exjugador de l’Espanyol. El temps va esborrar qualsevol bri d’esperança.

Finalment, el 23 de desembre de 1953, un jutjat va donar oficialitat a la mort d’en Josep, datada el 26 d’agost de 1937 a la zona del Vedado de Zuera.

Cruel desenllaç d’un grandíssim jugador, a qui una lesió li va truncar la carrera futbolística i la maleïda guerra li va arrabassar la vida.

 

Sebastián Guillén -  Grup de Recerca Històrica de la Fundació