Un últim record per a Monsieur Pineda
Dol a l'Espanyol: Ens ha deixat l’exjugador blanc-i-blau Michel Pineda als 62 anys
El RCD Espanyol vol acomiadar un dels grans jugadors d'una dècada irrepetible per a la institució.
Michel Pineda Ozaeta (Gien, França, 9 de juny de 1964) va iniciar la seva carrera futbolística a l'Auxerre francès, on va arribar amb 16 anys després de destacar en una competició regional. Allà va créixer sota la direcció de Guy Roux, un dels entrenadors més emblemàtics del futbol francès, i va compartir formació amb un jove Éric Cantona, amb qui va mantenir una amistat que es prolongaria durant dècades.
L'arribada del davanter a l'Espanyol es va produir l'estiu de 1984, a través d'un intermediari que havia viatjat a França per seguir un altre futbolista de l'Auxerre. En descobrir que Pineda tenia nacionalitat espanyola, li va facilitar una targeta de contacte. Aquella trobada va acabar posant-lo en contacte amb Ramón París i obrint la porta a la seva incorporació al conjunt blanc-i-blau.
De la mà de Xabier Azkargorta, va arribar a Barcelona amb tot just 20 anys per iniciar una etapa que acabaria convertint-lo en un dels ídols de l'espanyolisme de tota una generació. El seu debut oficial va tenir lloc l'1 de setembre de 1984, davant l'Atlètic de Madrid, en un partit que va acabar sense gols. Poc més d'un mes després, el 12 d'octubre, va estrenar el seu compte golejador a Primera Divisió en marcar el gol de la victòria contra l'Athletic Club a Sarrià (1-0), en la setena jornada del campionat. Dues setmanes després, va signar un hat-trick davant el Racing Club (5-0), amb tres gols en tot just 20 minuts. Havia nascut un ídol a Can Ràbia.
Va ser un davanter amb un gran instint golejador, entrega i caràcter competitiu. El seu rendiment sobre el terreny de joc i el seu caràcter alegre fora d'ell van contribuir a forjar una relació especial amb l'afició blanc-i-blava. Durant la seva primera temporada va anotar 14 gols a la Lliga i va confirmar les expectatives que havia despertat la seva arribada.
La trajectòria de Pineda quedaria íntimament lligada a un dels períodes més recordats de la història del Club. La temporada 1986-87, el conjunt dirigit per Javier Clemente va acabar tercer en la famosa Lliga del play-off, una classificació que li va permetre tornar a les competicions europees. El davanter va tenir un paper destacat en aquella campanya, en què va tornar a marcar 14 gols al campionat de Lliga.
Però va ser la Copa de la UEFA de 1987-88 la que va situar Michel i aquell equip en un lloc privilegiat en la memòria blanc-i-blava. L'Espanyol va protagonitzar una trajectòria europea inoblidable que va culminar amb el subcampionat. Pineda hi va contribuir amb tres gols i va ser, empatat amb Sebastián Losada, el màxim golejador blanc-i-blau d'aquella edició.
La final de Leverkusen es va convertir en una de les pàgines més doloroses de la història del Club, però també en el símbol d'una generació que va portar l'Espanyol fins a les portes de la glòria continental. Pineda en va ser un dels grans protagonistes.
Els anys posteriors a aquella final van estar marcats per les dificultats esportives. L'Espanyol va baixar a Segona Divisió el 1989, però va aconseguir tornar a la màxima categoria la temporada següent. Pineda va continuar a l'equip durant aquella etapa i va tancar el seu cicle com a blanc-i-blau el 1990, després de sis anys en què va disputar un total de 233 partits oficials i va marcar 73 gols.
Després de deixar Sarrià, el davanter va tornar al futbol francès per jugar al Sporting Toulon. Posteriorment va tornar a Espanya i va defensar les samarretes del Racing de Santander, la UE Lleida i el Deportivo Alavés, on va posar fi a la seva carrera professional el 1996.
Especialment amarg va ser l'episodi que Pineda va haver de viure amb el conjunt càntabre. El juny de 1993, com a davanter del Racing, va tornar a Sarrià per disputar la promoció d'ascens i permanència davant l'equip dels seus amors. Pineda va marcar l'únic gol de l'eliminatòria, un gol que va permetre al conjunt racinguista ascendir a Primera Divisió i va condemnar l'Espanyol a l'infern de Segona.
La seva trajectòria també va estar vinculada a les seleccions inferiors d'Espanya. Pineda, de família d'origen vitorià, va ser internacional sub-21 i va formar part del combinat que va conquerir el Campionat d'Europa de la categoria el 1986. El 1988 també va participar en els Jocs Olímpics de Seül.
Amb el pas dels anys, Pineda va mantenir sempre el contacte amb el Club i l'Agrupació de Veterans, i va formar part de l'equip en algunes trobades. Avui ens deixa una figura que quedarà sempre lligada a una generació que va convertir Sarrià en l'epicentre del món futbolístic amb la inoblidable UEFA de 1987-88.
El Club i la seva Fundació volen traslladar el seu més sentit condol als seus familiars, amics i éssers estimats, així com expressar-los tot el seu afecte en aquests moments de dolor.
Descansa en pau, Michel.
Galeria