Tornar

Somriures blanc-i-blaus

O com s’estenen l'esperit i els valors de l'Espanyol a l'Amazònia peruana gràcies a Mossèn Luis

A la vora del Huayabamba i del Huallaga, un dels rius més llargs que formen part de l'extensa conca de l'Amazònia peruana, comencen a veure's un bon nombre de samarretes i banderes del RCD Espanyol. “Hi ha algunes del Madrid i del Barcelona, però ara ja són molt més comuns les de l'Espanyol”, comenta Mossèn Luis amb la certesa de conèixer pam a pam aquest territori.

Ell, Mossèn Luis, és un missioner català establert en aquesta zona del Perú pràcticament de manera ininterrompuda des de 2006. El mateix que es va convertir, sorprenentment, en viral fa uns mesos gràcies a un vídeo seu en el qual un grup de nens i nenes encoratjaven i felicitaven l'Espanyol al saber que continuava en Primera.

Aquest estiu, aprofitant la seva visita a Barcelona, no tan sols va renovar el seu carnet d'abonat del conjunt blanc-i-blau, sinó que va poder conèixer personalment Javi Puado a la Ciutat Esportiva Dani Jarque i també emportar-se fins a aquest recòndit lloc del Perú samarretes, banderes i tota una sèrie d'objectes blanc-i-blaus.

Juntament a la seva labor evangelitzadora deixa un corrent d'alegria i simpatia a una zona deprimida en la qual un habitatge és una construcció bàsica de fang, fusta i una xapa metàl·lica com a sostre. Allà, enmig de la frondosa vegetació amazònica, envoltat de imponents rius i canoes per a “poder creuar a l'altra riba”, atén més de 180 nens repartits en més de 70 ‘pueblitos’ -“millor hauríem de dir comunitats”-, apunta buscant fer encara més precís el seu llenguatge per a explicar com és el seu entorn diari. O el que és el mateix: molta vida de parròquia i labor social, “atendre la gent, mantenir la relació personal i tractar d'ajudar en tot el que puc”.

Explica, amb el seu to afable, serè i didàctic que els petits van rebre els seus obsequis de l'Espanyol “amb molta il·lusió, encara que vaig haver de sortejar algunes coses. Són molt agraïts amb tot”.

Assegura que està al dia “de les notícies del club, perquè la meva família m'envia vídeos a través del mòbil i per això tinc el de la gala del 125 aniversari, de l’altre dia, però encara no he pogut veure-ho sencer”. Adverteix que no té xarxes socials, -“no soc d'això”- i subratlla que, de tecnologies, i condicionat per la cobertura, “l'única cosa que faig servir és el WhatsApp”.

Té previst passar uns dies a Barcelona el proper gener i segur que intentarà assistir a un partit de l'Espanyol, com també tornarà a carregar la seva maleta amb records blanc-i-blaus per a tots els nens als quals atén. “Hi ha un truc en tot això: envasar al buit totes les peces que pugui portar. Així ocupen menys i no hi ha excés d'equipatge”, explica amb la serenitat de qui soluciona un desafiament de manera original i creativa. Optimitzar els recursos, es diu ara. Ser pràctics, s’ha dit tota la vida.