Tornar

Rebels d’arrel

Són quasi les set del vespre. Portem tot el dia voltant per la ciutat i ja és hora de tornar a casa. Estem cansats, però abans encara hem de desfer el trajecte que hem fet al matí.

Pugem a l’ascensor de la Torre de Sant Sebastià, a la Barceloneta, amb la mateixa il·lusió de qui puja a una atracció del Tibidabo. Quan arribem a dalt, el conductor del Telefèric del Port ens fa un gest perquè ens afanyem:

—Correu, correu, que sou els últims!

Segurament el bon home té ganes de plegar.

Les portes es tanquen i, durant uns segons, només existeixen les vistes. Quines vistes. Barcelona és meravellosa des de l’aire, especialment a aquesta hora de la tarda, quan el sol de primavera comença a caure i els clarobscurs de les façanes dibuixen una ciutat de daurats i ombres amb una delicadesa gairebé màgica.

Just quan el trajecte està a punt de començar, el treballador es fixa en la samarreta de l’Aleix i deixa anar un comentari que trenca la bellesa de l’instant:

—Això dels últims no ho deia pas per la samarreta, eh!

Segurament a ell li ha fet gràcia. Potser ni tan sols ho ha dit amb mala intenció. Però és el tipus de comentari que hem sentit tantes vegades que ja forma part del paisatge. Una d’aquelles bromes que es repeteixen dia rere dia i que, sense adonar-se'n, ens recorden que som diferents.

I, sabeu què? Tenen raó.

Cada comentari, cada intent de menystenir-nos, només reforça allò que som. Ens recorda que pertanyem a una manera d’entendre el futbol i la vida que fuig dels camins preestablerts. Que som una família rebel que resisteix unida, generació rere generació, fidel i orgullosa dels seus colors.

El telefèric avança suaument per damunt del port. L’Aleix no para de moure’s d’un costat a l’altre de la cabina i la Vera encadena pregunta rere pregunta, fascinada per tot el que veu sota els seus peus.

Jo miro per la finestra i somric.

Perquè m’adono que encara queden coses autèntiques a Barcelona. Coses que han resistit el pas del temps sense perdre la seva essència.

Com el Telefèric del Port.

I com nosaltres.

La gent de l’Espanyol.