Tornar
Diari per Amèrica (1926-2026)
Capítol 11. Valparaíso-Lima
Capítol 11. Valparaíso-Lima
12 d’agost - 5 de setembre. Entre Xile i el Perú
Esgotats després de travessar els Andes, els futbolistes del RCD Espanyol van arribar a Valparaíso la nit del 9 d’agost. L’aventura americana entrava en la seva recta final, però encara quedaven molts quilòmetres, diversos partits i, sobretot, nous desafiaments per endavant.
Xile va rebre l’expedició amb els braços oberts. La colònia espanyola va organitzar homenatges i les autoritats esportives van preparar una sèrie de partits que van despertar una enorme expectació. El primer, el 12 d’agost a l’estadi de Santa Laura, enfrontaria l’Espanyol amb un combinat de la Zona Central format per alguns dels millors futbolistes del país.
Unes 7.000 persones van desafiar fins i tot un fort temporal per presenciar el partit. Paco Bru va alinear Zamora; Quesada, Urquizu; Trabal, Esparza, Caicedo; Vantolrà, Mauri, Padrón, Yurrita i Félix Pérez. L’inici va ser espectacular. Padrón va avançar els blanc-i-blaus amb un potent xut i, només vuit minuts després, Yurrita va establir el 0-2.
Però la pluja i el cansament van començar a passar factura. En només cinc minuts, García i Bravo van retornar l’empat al marcador i, poc després, Arellano va culminar la remuntada xilena. Quesada encara aconseguiria empatar de penal a la segona part, però Subiabre tornaria a superar Zamora des dels onze metres per establir el 4-3 definitiu.
La derrota no va agradar als espanyolistes, que van voler prolongar la seva estada a Xile per disputar dos nous partits. El 15 d’agost, davant un combinat de Santiago i Valparaíso, l’equip va tornar a avançar-se en el marcador, però va acabar caient per 4-2.
Quedava una última oportunitat. El 18 d’agost, a l’estadi Ferroviario de Valparaíso, l’Espanyol es va trobar amb un rival amb qui ja semblava tenir comptes pendents. El partit va ser molt més que un amistós. Les faltes es van succeir des de l’inici i una batussa va obligar l’àrbitre a amenaçar d’expulsar tots dos equips.
Els blanc-i-blaus, però, van respondre amb futbol. Mauri i Oramas van situar el 0-2 en només tretze minuts i Félix Pérez va oferir probablement la seva millor actuació de la gira. Quesada va poder ampliar l’avantatge des del punt de penal, però Hill va aturar el llançament. Els xilens van retallar distàncies, tot i que Cubells i Pérez acabarien certificant un contundent 1-4.
El resultat permetia tancar l’etapa xilena amb una victòria, però les cròniques locals reconeixien que l’Espanyol havia demostrat una superioritat evident.
El següent destí seria el Perú. El 27 d’agost, l’expedició va arribar al port del Callao. Lima celebrava aleshores els 25 anys de la fundació de l’Sport Alianza, avui Alianza Lima, i l’Espanyol era un dels grans convidats.
El 30 d’agost, davant unes 30.000 persones a l’Stadium Nacional, l’equip de Bru es va imposar per 1-3. Vantolrà va empatar abans del descans i, en el tram final, Mauri i Oramas van sentenciar un partit que els locals havien arribat a dominar.
Però el Perú començaria a mostrar també la cara més dura d’una gira que ja acumulava setmanes de viatges i partits. El 4 de setembre, davant l’argentí Club Progresista, l’Espanyol va empatar 1-1 en un partit marcat per la duresa del rival i per un arbitratge molt protestat. Mauri va acabar ingressat a l’Hospital Italiano de Lima amb una fractura de peroné. Juan Urquizu tampoc va poder continuar amb el grup: una febre molt alta i un diagnòstic de tifus el van obligar a quedar-se a Lima.
Amb prou feines quedava temps per a lamentacions. L’endemà, l’Espanyol s’havia d’enfrontar a la selecció de Chalaco abans d’embarcar rumb a Cuba. Fins i tot l’àrbitre previst per al partit no es va presentar, fet que va obligar a recórrer al col·legiat de l’enfrontament preliminar.
El cansament era evident, però l’Espanyol va dominar des del començament. Vantolrà va marcar dos gols, Oramas n’hi va afegir un altre i el partit va quedar pràcticament sentenciat. Tanmateix, la imatge de la tarda no va estar en el marcador. Als vuit minuts, un penal assenyalat a favor de l’Espanyol va provocar que els mateixos jugadors anunciessin al porter rival cap a on llançarien la pilota. El xut va ser aturat entre els aplaudiments de tot l’estadi.
La premsa de Lima resumiria aquella escena parlant de cavallerositat esportiva. Després de gairebé tres mesos de viatges, partits, lesions i aventures, aquella expedició continuava deixant empremta… i encara quedava una última parada.