Tornar
DIARI PER AMÈRICA (1926-2026)
Capítol 9. Darrer tango a Buenos Aires
1 d’agost de 1926. Buenos Aires, Argentina
Després del desafiament de Montevideo, l'expedició blanc-i-blava va emprendre el camí de retorn cap a l'Argentina per afrontar les darreres etapes d'una gira que encara reservava episodis tan insòlits com inoblidables. Lluny de les grans capitals, el tren va conduir l'Espanyol fins a Pehuajó, una petita població de tot just vuit mil habitants situada a més de 350 quilòmetres de Buenos Aires, on el futbol es va convertir, per un dia, en el gran esdeveniment de la comarca.
La rebuda va estar a l'alçada del moment. José Esteban Garré, un dels principals terratinents de la zona, va obrir les portes de la seva estança a la delegació espanyolista i, a més, va actuar com a àrbitre del partit davant una selecció formada per futbolistes dels principals clubs locals, disputat el 22 de juliol. El que semblava un compromís plàcid va acabar convertint-se en un dels episodis més curiosos de tota la gira.
Quan faltava mitja hora per al final, el conjunt local es va avançar en una jugada molt protestada per un possible fora de joc. Ricardo Zamora va córrer immediatament cap al col·legiat i li va advertir que, si el gol no era anul·lat, l'Espanyol abandonaria el terreny de joc. Garré, conscient que una suspensió espatllaria la gran festa que vivia tota la població, va decidir invalidar el gol entre les protestes del públic. El partit va continuar i, ja en els darrers minuts, Félix Quesada va donar la victòria a l'Espanyol amb l'únic gol del matx.
Dos dies més tard arribava el moment de saldar comptes amb la Lliga Rosarina. La derrota patida setmanes abans a Rosario continuava sent l'única taca de la gira i Paco Bru va voler demostrar que aquell resultat havia estat condicionat per les nombroses baixes. L'empat sense gols va confirmar aquesta sensació. L'Espanyol demostrava que, amb tots els seus titulars, podia competir de tu a tu.
L'últim capítol de l'estada argentina es va escriure l'1 d'agost al camp de l'Sportivo Barracas, davant el Club Atlético Huracán. Per a aquell partit, Paco Bru va alinear Zamora; Quesada, Urquizu; Trabal, Esparza, Caicedo; Vantolrà, Cubells, Mauri, Pérez i Yurrita.
El desgast acumulat després de gairebé dos mesos de competició començava a passar factura i els argentins van saber aprofitar millor les seves oportunitats. Un llançament de falta de Prato al minut 18 va decidir el partit.
La tensió va anar creixent amb el pas dels minuts fins a desembocar en una escena impensable avui dia. Després d'una dura entrada d'Urquizu sobre Prato, el defensa espanyolista va ser expulsat, però es va negar a abandonar el terreny de joc. El partit va romandre aturat durant més d'un quart d'hora mentre jugadors, policies i aficionats intentaven retornar la calma. Finalment, i per evitar que l'espectacle quedés deslluït, els organitzadors van permetre que Urquizu tornés al camp. El mateix Prato es va acostar a abraçar-lo davant els aplaudiments del públic, posant punt final a l'incident.
La derrota amb prou feines va enterbolir una gira extraordinària per l'Argentina i l'Uruguai. Després de l'últim tango a Buenos Aires, l'expedició blanc-i-blava va emprendre el viatge cap a Xile. Abans, però, l'esperava el tram més incert i el rival més exigent de tota la gira: la imponent serralada dels Andes, en ple hivern austral.