Tornar
Diari per Amèrica (1926-2026)
Capítol 6. La consagració blanc-i-blava
9 de juliol de 1926 - Buenos Aires, Argentina
Les dues primeres actuacions del RCD Espanyol a l'Argentina encara no havien convençut tota la premsa local, ja que els combinats de la Zona Nord i de la Zona Sud no representaven el veritable nivell del futbol bonaerenc. Per aquest motiu, l'Asociación Argentina de Foot-ball va decidir organitzar una prova definitiva: una selecció formada per alguns dels millors futbolistes de Buenos Aires mesuraria l'autèntic potencial dels visitants.
El partit es va disputar el 9 de juliol, coincidint amb la festivitat de la independència argentina, al camp del Sportivo Barracas. Milers de persones es van congregar des de primera hora als voltants de l'estadi i les graderies van quedar petites per acollir tots els aficionats. Molts hi van accedir sense entrada, situant-se al costat de les línies de banda, i fins i tot n'hi va haver que es van enfilar a pals i teulades per seguir el partit.
Paco Bru va mantenir pràcticament el mateix equip dels partits anteriors. La principal novetat va ser el debut del jove Martí Vantolrà, de només dinou anys, que va substituir Eduardo Cubells a l'extrem dret. El tècnic va alinear Ricardo Zamora; Urquizu, Quesada; Trabal, Esparza, Caicedo; Vantolrà, Oramas, Mauri, Padrón i Yurrita, un onze que acabaria protagonitzant una de les actuacions més recordades de tota la gira.
L'inici va ser un autèntic setge argentí. Abans de complir-se els cinc primers minuts, Zamora ja havia intervingut en tres ocasions amb aturades extraordinàries que van despertar l'admiració del públic. Mundo Deportivo assegurava que el porter havia realitzat una actuació «superior a tota ponderació», rebent contínues ovacions des de les graderies per unes intervencions que semblaven impossibles.
La resistència blanc-i-blava va durar fins al minut quaranta. Una brillant combinació de l'atac argentí va permetre a Perducca avançar els locals amb una precisa rematada de cap. Poc després de la represa, el combinat argentí ampliava el marcador gràcies a un potent llançament de falta de Tarasconi que va ser rebutjat per Zamora, però Charro va aprofitar el refús per establir el 2-0.
Fins i tot amb el partit molt coll amunt, els homes de Paco Bru van tornar a demostrar una enorme personalitat, avançant línies i tancant el combinat bonaerenc al seu propi camp. El premi va arribar al minut 66, quan Mauri va sorprendre Tesoriere amb un xut llunyà que retornava l'esperança als visitants. Tot just sis minuts després va arribar l'empat. Un precís refús de Zamora va iniciar una ràpida transició que Padrón va conduir amb enorme qualitat abans d'assistir Oramas, la rematada rasa del qual establia el definitiu 2-2. Com destacava Mundo Deportivo, el combinat argentí «es va veure dominat per l'empenta i l'entusiasme dels espanyols» durant el tram final del partit.
Al final del partit, centenars d'aficionats van envair el terreny de joc per felicitar els protagonistes, obligant fins i tot la policia a protegir Ricardo Zamora davant l'entusiasme dels seus admiradors.
L'Espanyol havia aconseguit remuntar un 2-0 davant el millor combinat que l'Asociación Argentina havia reunit per posar a prova els visitants. La prensa esportiva va qualificar el resultat com «un nou i honrós empat», tot subratllant que «les hosts de Zamora mantenen imbatut el pavelló esportiu del seu club».
S'acabava la primera part de la gira i l'expedició posava rumb a Rosario. Allà l'esperava un rival que molts consideraven un simple tràmit abans dels grans desafiaments davant Nacional i Peñarol, però que sorprendria per la seva ferocitat davant els blanc-i-blaus.