Tornar
Diari per Amèrica (1926-2026)
Capítol 3. Buenos Aires rep l’Espanyol
21 de juny de 1926 - Buenos Aires, Argentina
Terra a la vista!
Després de disset dies de navegació, Amèrica finalment apareix a l’horitzó. El 21 de juny de 1926, poc després de les dues de la tarda, el Principessa Mafalda atraca al port de Buenos Aires, després d’una llarga travessia marcada pels entrenaments improvisats a coberta i les bromes que ajudaven a fer més suportable la vida en alta mar.
L’expedició blanc-i-blava desembarca en una de les grans capitals futbolístiques del món. I és que l’Argentina viu una autèntica època daurada, amb els seus clubs considerats referents internacionals.
Centenars d’aficionats, periodistes, dirigents esportius i representants de la colònia espanyola esperen l’arribada de l’equip al port. Entre ells hi ha membres del Centre Català, de la Casa de Galícia i representants de l’Asociación Argentina de Foot-ball, que volen donar la benvinguda oficial a l’expedició.
La rebuda supera totes les expectatives. Els jugadors amb prou feines poden avançar entre la multitud que s’amuntega per saludar-los. Segons relataria l’endemà el diari La Nación, els futbolistes van haver de fer nombrosos esforços per arribar fins als vehicles que els havien de traslladar a la ciutat. Com era d’esperar, Ricardo Zamora és el gran protagonista de la jornada. Són molts els qui desitgen contemplar de prop l’home considerat aleshores el millor porter del món.
Més enllà de les seves condicions futbolístiques, els jugadors espanyolistes causen una magnífica impressió per la seva educació, proximitat i nivell cultural. La mateixa premsa argentina destaca l’excel·lent imatge oferta per una delegació formada per estudiants, professionals i esportistes que representen amb orgull els colors del Club.
Malgrat aquesta gran rebuda, molts dubten de les possibilitats de l’equip. La prestigiosa revista El Gráfico, referent del periodisme esportiu sud-americà, reconeixia la qualitat del conjunt català, però dubtava que pogués competir amb èxit davant alguns dels millors equips del continent. La figura de Zamora garantia l’expectació del públic, tot i que pocs s’atrevien a pronosticar fins on podria arribar l’Espanyol.
Per afrontar una gira tan exigent, l’equip s’havia reforçat amb alguns dels futbolistes més destacats del panorama estatal. Entre ells figuraven Martín Urquizu, davanter de l’Osasuna; Manuel Esparza, considerat un dels millors migcentres del futbol espanyol i referent del Tolosa; i Eduardo Cubells, una de les principals figures del València. A ells s’hi incorporarien poc després els madridistes Pérez, Escobal, Quesada i Martínez, que havien arribat a la capital argentina uns dies abans.
Així doncs, Buenos Aires és la primera parada d’una gira que els portarà per tot el continent americà. Allí els esperen els tres primers compromisos de l’aventura americana: el debut davant un combinat de la Zona Nord el 27 de juny, un segon encontre davant una selecció de la Zona Sud el 4 de juliol i un tercer repte, el 9 de juliol, davant una selecció de Buenos Aires que reunirà alguns dels millors futbolistes de la capital argentina. Tres partits que serviran per mesurar el veritable nivell dels blanc-i-blaus.
El primer partit de la gira és a tocar. Buenos Aires ja havia conegut Ricardo Zamora. En pocs dies, estava a punt de descobrir el RCD Espanyol.