Tornar
Carta de comiat de Manolo González
Bon dia, pericos i periques;
He volgut deixar passar dos dies abans d’escriure aquestes línies. Tampoc és el moment d’estendre’m gaire, però sí de donar les gràcies.
Moltes gràcies al Club i a les persones que van confiar en mi per arribar, primer al filial i després al primer equip, i poder complir un somni. Gràcies també a totes les persones del Club que sempre han remat, ajudat i ens han donat suport.
Moltes gràcies a l’afició per la seva estima i el seu suport des del primer dia, fins i tot en els moments més delicats i complicats. L’única cosa que em sap greu és que tot plegat s’hauria pogut acabar d’una altra manera, però m’emporto tot el que hem aconseguit i viscut junts.
Gràcies a tots els jugadors, des dels del filial quan vaig arribar fins als del primer equip, per tota la feina feta i per haver ajudat, entre tots plegats, a aconseguir els objectius.
No em puc oblidar dels fisioterapeutes, metges, nutricionistes, Toni Borrell, Andrés Merello, encarregats del material, tant del primer equip com del filial, delegat del filial i primer equip, el cos tècnic del filial quan vaig arribar i, òbviament, de tots els membres del meu cos tècnic: Gerard Garrido, Dani Parra, David Martín, David Llobet, César del Pozo, Josep Pascual i Iñigo Arteaga.
En definitiva, amb els errors i els encerts, sempre estaré agraït per tots aquests anys i per tot el que hem viscut plegats. Sempre voldré el millor per a l’Espanyol.
Ha estat un honor!
Gràcies, pericos, per sempre!