Tornar

3-3: Empat amb alternatives

L'Espanyol planta cara i no es deixa intimidar davant d'un 'Boro' molt intens i físic

“Kike, Kike, Kike”… va cridar l'afició local així que va baixar de l'autobús i es va acostar a signar samarretes, fotos i repartir abraçades. "Kike, Kike, Kike", li van tornar a aclamar en anunciar per megafonia l'alineació. I van acabar per acomiadar-lo amb pena, afecte i reconeixement, als 16 minuts, quan va haver de retirar-se del terreny de joc amb molèsties. Kike García encara és un ídol a Middlesbrough després de passar aquí dues temporades ja fa una dècada. L'Espanyol perdia 1-0, des del minut 7, quan Leo Castledine va aprofitar un espai entre la defensa blanc-i-blava per connectar un xut que es va colar al costat del pal esquerre de Dmitrovic.

Amb Kike substituït i Bauza al camp, Manolo González va recompondre l'onze i va començar a acostar-se amb més perill a la meta local. Omar va lluitar una pilota fins al final i des de terra va assistir Dolan, que va cedir en curt perquè Marcos Fernández, que ho provava cada vegada que s'acostava a l'àrea, rematés espectacularment des de fora de l'àrea al fons de la xarxa. L'empat, 1-1, va elevar la confiança dels catalans que van viure deu minuts d'absolut control fins que els jugadors del Boro van tornar a sumar efectius en atac per a que Whittaker anotés el 2-1.

Però com que el partit seguia viu, Dolan va tornar a posar les taules a cinc minuts per al descans després que Marcos Fernández l'assistís en profunditat. El davanter anglès va definir amb serenitat i solvència en el cara a cara davant Brynn.

Després del descans, el partit va seguir accelerat, viu, intens... I va quedar demostrat en el primer atac blanc-i-blau, seriós, ben embastat i amb gol final de Javi Hernández, al 46. I sis minuts després, el Boro va tornar a empatar amb un cop de cap de Castledine després d'un córner. 3-3. Un altre cop tornar a començar. En una tarda en què a cada atac local responia l'Espanyol sense perdre la fe.

El partit seguia carregat de ritme, d'intensitat, però ja no hi va haver res més que alguna acció aïllada i tot va quedar en taules. D'aquesta manera, els blanc-i-blaus tornen d'Anglaterra amb dos empats davant de dos conjunts amb estils molt diferents, però que tenen en la velocitat i la intensitat el seu senyal d'identitat.