Tornar
25 anys de pur sentiment perico
Els socis i les sòcies blanc-i-blaves reben el diploma pel seu suport incondicional al club
Un quart de segle vivint intensament el RCD Espanyol. Cinc lustres d’amor incondicional, d’alegries i tristors, d’una passió que fa els pericos únics i diferents. 25 anys en què aquest grup de socis i sòcies han gaudit d’una de les millors èpoques del club, amb èxits esportius remarcables com les dues Copes del Rei. Però, més enllà dels títols, han estat testimonis d’històries compartides a la graderia, viatges inoblidables i moments que han forjat un sentiment impossible de descriure amb paraules.
Com és tradició, la Sala President de l’RCDE Stadium ha acollit un dels actes més emotius de la temporada amb el lliurament dels diplomes als socis i sòcies que celebren els 25 anys. Gent de totes les edats, cares conegudes, empleats… una àmplia representació de la família perica es va reunir per retre homenatge a aquells que sempre han estat al costat del club, en els bons i en els mals moments.
Joan Capdevila, Manel Martínez i Manolo Serrano van exercir de padrins d’aquesta promoció de socis que han viscut alguns dels millors moments de la història del club. Els tres jugadors i, per descomptat, el conseller Rafa Marañón, van compartir anècdotes i records que van despertar somriures i emocions entre els presents.
El CEO del RCD Espanyol, Mao Ye, va cloure els actes agraint el compromís, la fidelitat i l’amor pels colors blanc-i-blaus, i va remarcar que són els socis, abonats i seguidors els qui fan gran el club. El seu missatge va ser un recordatori que el veritable patrimoni de l’Espanyol són les persones que el senten i el porten al cor.
Antoni Fernández Teixidó i José Luis Perelló, president i vicepresident de la Fundació, els ambaixadors Iñaki Pérez d'Arrilucea, Raúl Longhi, Toni Blanch, el president de la FCPE, Ton Roig, el mateix Alan Pace i diferents executius del club, van voler acompanyar tots els condecorats en aquesta ocasió. Una jornada que, sens dubte, quedarà gravada a la memòria com un tribut a l'esperit periquito més autèntic.