Tornar
2-1: Remuntada i festa
L'Espanyol supera l’At. Madrid en un final que va desfermar l'alegria a l’RCDE Stadium
Va sortir convençut. Tenia minuts per davant per a donar oxigen als seus companys d'atac i per a posar velocitat i cames en ajuda dels seus companys del mig del camp. I Pere Milla, des del seu indòmit caràcter, va tornar a viure uns minuts d'immensa alegria i encert davant la porteria contrària, com ja va fer en l'últim partit del passat campionat davant la UD Las Palmas. Aquell dia va tancar el partit amb la seva diana i avui va fer el mateix, encara que la renda fos més minsa davant l’At. Madrid. Abans, Miguel Rubio, un altre home de refresc de la segona part, va igualar l'avantatge que havia aconseguit Julián Álvarez amb una perfecta execució d'una falta directa.
El partit va tenir de tot: ocasions, intensitat, velocitat, tancament de files, toc a l'ordre i la ferma voluntat d'evitar errors per part de tots dos equips. La festa que, al final, es va viure a l’RCDE Stadium va estar precedida de treball, molt treball, de suor (moltíssima suor) i de convenciment, molt de convenciment de que la il·lusió perica podria derrocar l'ambiciós projecte blanc-i-vermell per a aquesta temporada.
Encoratjats per un magnífic ambient des de les graderies, els blanc-i-blaus van tirar d’il·lusió, d’obstinació i d’ofici encara en els pitjors moments. Hancko va tenir la primera oportunitat en una rematada de cap després d'un servei de cantonada i Dmitrović va respondre amb solvència. Immediatament Roberto va provar la seguretat d'un Oblack que poc després va repetir davant Cabrera, en una continua cursa d’anada i tornada.
Amb el partit prou igualat, Julián Álvarez va trobar la distància perfecta a la vora de l'àrea per a col·locar la pilota amb mestratge en l'esquadra de la porteria blanc-i-blava. Inapel·lable. Inassolible.
El 0-1 va ser un cop anímic per a un Espanyol que, fins llavors, responia a cada atac blanc-i-vermell, com es va notar en els últims instants de la primera meitat i en els primers minuts de la segona part, quan Julián Álvarez va rematar a la base del pal una bona jugada col·lectiva dels madrilenys. Aquest va ser l'avís definitiu.
Manolo González i Simeone van començar amb els canvis i els blanc-i-blaus van trobar l’oxigen que necessitaven. Edu Expósito va posar un centre magistral en una falta llunyana perquè Miguel Rubio aparegués per sorpresa en l'únic buit de la defensa visitant. La seva rematada propera, amb el peu, (1-1) va deixar la sensació de que, almenys, aquest punt ja tenia un cert sabor a recompensa. I quan el partit entrava en la recta final, Pere Milla, en una rematada de cap intencionat, acrobàtic i precís, va sorprendre Oblack per a deixar el 2-1 definitiu. Tres punts d'or. No podia haver-hi millor inici.