Tornar

2-2: Muntanya russa d’emocions

L’Espanyol va remuntar contra el Celta, però va acabar empatant en un partit vibrant

Les coses del futbol. Els nervis, la incertesa, l’alegria continguda i la frustració d’última hora. Tot això cap dins dels ‘noranta i escaig’ minuts d’un partit que va tenir tots els ingredients per deixar un punt d’insatisfacció entre els locals i d’alleujament entre els visitants.

En qualsevol cas, com sol dir Manolo González, hi va haver molts partits dins d’un partit que començava amb un punt de diferència entre tots dos equips (i acabava igual), però en el què la ferma voluntat d’ambdós blocs era lluitar per la victòria. Més enllà dels tres punts, el botí del triomf era l’objectiu de tots dos. En el cas local, perquè la victòria era el gran premi: consolidava la sisena plaça, trencava una ratxa de resultats negatius i tornava a situar l’equip en el camí dels triomfs. En el cas visitant, perquè els permetia avançar l’Espanyol a la classificació, després d’una primera volta d’incertesa que han pogut redreçar amb l’impuls que han pres aquest 2026.

Vist el que s’ha vist, al Celta el pla de partit li va sortir de cara a la primera meitat. Replegats al darrere, sense riscos, protegint-se entre tots, només esperaven trobar el camí lliure d’obstacles per signar contraatacs clars. I així va arribar el gol de Jutglà: en tres tocs. De res no va servir, durant tota la primera part, el domini local, la possessió ni l’acostament insistent a la porteria gallega. Radu va resoldre totes les ocasions que van crear els blanc-i-blaus impedint que s’avancessin en el marcador. Als celestes només els calia esperar el seu moment, tal com han fet en els seus millors resultats. I el van trobar amb Jutglà i amb la sensació que ja tenien la feina gairebé feta.

Com era de preveure, Manolo González va “sacsejar” la banqueta i va començar amb els canvis. D’aquella decisió va néixer l’empat de Kike García, pura obstinació. La va lluitar amb insistència i va superar el porter visitant amb un xut que es va colar al costat de l’escaire. L’empat va donar alè als blanc-i-blaus i el VAR, aquesta vegada apurant fins al mil·límetre, els va donar encara més oxigen en anul·lar un gol de Borja Iglesias que hauria posat el Celta per davant.

Encara quedaven coses per explicar, com ara que Dolan va aprofitar una excel·lent cessió de Terrats per avançar els blanc-i-blaus a poc del final. Però restava el temps afegit. I allí, un altre cop amb suspens, Borja Iglesias va veure com la seva rematada sí que pujava al marcador. Quedaven els minuts final en què el partit es va trencar del tot amb dos equips bolcats, però no van poder evitar el repartiment de punts.