Tornar

2-1: Dues cares

L’Espanyol encaixa dos gols en una primera meitat fluixa, reacciona a la segona i Roberto anota el seu sisè en sis jornades

L’Espanyol va marxar de Butarque amb una derrota que es va començar a gestar a la primera part, amb el desavantatge amb què es va arribar al descans, i que es va reduir a la segona meitat, quan l’equip va fer un pas endavant i es va assemblar més al que reclamava Manolo González.

Si en les hores prèvies el debat al voltant d’aquest partit estava en el dia en què el Rayo tornarà a Vallecas i abandonarà l’exili forçós a Leganés, quan Presa va entrar a la llotja de Butarque es va endur la bronca habitual dels seus aficionats, que va durar un parell de minuts, just els que va necessitar Álvaro per obrir el marcador després d’un desajust defensiu blanc-i-blau.

L’1-0 va aplanar el camí per als locals i es va convertir en una llosa anímica per als blanc-i-blaus, que no acabaven de trobar la manera d’apropar-se amb perill a la porteria local. Bauza va tenir una bona rematada, lleugerament desviada, al minut 19, i poc després Pedrosa, que va aixecar les mans a manera de disculpa, va posar el 2-0 en perseguir una pilota, mentre la graderia i la meitat dels seus companys reclamaven un possible penal. El VAR no va entrar en escena i l’àrbitre va deixar seguir. Després, amb pausa, repetint la jugada, hi ha qui diu que l’acció s’hauria d’haver aturat pel ‘piscinazo’ del davanter rayista. No ho va fer i el 2-0 va deixar un clar avantatge per als locals.

L’Espanyol no trobava el seu lloc sobre el terreny de joc. No aconseguia enllaçar cap avantatge, mentre la graderia feia servir la mà, a manera de visera, per no perdre’s cap detall del que passava sobre el camp. Camello ho va intentar un parell de vegades abans del descans, l’última, en el temps afegit, però el seu xut es va estavellar al travesser.

Manolo González va fer canvis al descans i l’equip va guanyar oxigen i profunditat. Roberto va marcar el seu sisè gol en sis jornades en culminar de manera extraordinària una passada en profunditat de Javi Hernández. Va ser un golàs i un exemple de plasticitat.

Riedel ho va provar amb un potent xut des de fora de l’àrea, model Bundesliga, que el porter va desviar amb dificultats a córner. I una mica més tard, Expósito també ho va intentar sense sort. L’Espanyol començava a ser recognoscible i obligava el Rayo a replegar-se per mantenir l’avantatge, però l’empat no va arribar i va deixar un regust amarg entre els blanc-i-blaus.