Tornar
2-0: Victòria vital
L’Espanyol s’imposa a l’Athletic Club, amb gols de Pere Milla i Kike García, en un partit molt complet de l’equip i amb un ambient espectacular a l’RCDE Stadium
Tres punts d’or per a un Espanyol que feia massa temps que s’ho mereixia. L’RCDE Stadium va portar l’equip en volandes, Pere Milla va obrir el marcador i Kike García el va tancar per canviar la dinàmica i tornar a guanyar.
La classificació està tan ajustada després dels últims resultats que ningú vol cedir ni un bri del seu esforç quan només queden tres jornades. Una relliscada, un entrebanc, qualsevol distracció innocent pot tenir conseqüències imprevisibles, tenint en compte el nombrós grup d’equips que s’ha format a la zona baixa. Algú tindrà la paciència de veure quantes vegades s’ha donat això al llarg de la història, però tot apunta que és especialment anòmal des de l’època dels tres punts per victòria. No serveixen els comptes ni les calculadores. Toca lluitar i patir fins a l’últim instant, com si fos el tram final de l’etapa reina de qualsevol de les grans voltes ciclistes.
De fet, que Espanyol i Athletic s’hi apliquessin amb afany aquesta tarda entrava dins dels plans de tots dos equips. Els locals, per fugir de la zona més baixa de la taula, i els bascos, que han jugat la Champions aquesta temporada, per salvar un campionat de Lliga força irregular. En qualsevol cas, els primers 45 minuts van oferir intensitat, velocitat i vertigen a totes dues àrees. Tots dos equips es van llançar cap a la porteria rival i, malgrat el 0-0 del descans, els dos porters van rebre vuit rematades. És més: hi va haver empat fins i tot en els córners (6-6), fins al punt que moltes rematades van acabar en servei de cantonada. Berenguer va fer lluir Dmitrovic superat el primer quart d’hora i Unai Simón va fer el mateix davant d’una bona rematada de Romero. Roberto, de taló, també va obligar el porter de l’Athletic a mostrar la seva qualitat. I així, en una porteria i en l’altra, fins al punt que l’ensurt més gran per als locals va ser una refusada d’Urko que va xocar contra el cos de Laporte i va generar un rebot que va acabar al travesser. Una d’aquelles estranyes caramboles que té el futbol. Igual que just abans del descans un xut d’Unai Gómez també va tocar el pal.
La segona meitat va oferir més del mateix. Tots dos equips continuaven enfocats a arribar com més aviat millor a la porteria rival i tornaven a proposar un futbol sense descans, accelerat i amb molt desgast físic. Arribava, per tant, el moment dels canvis. I Pere Milla, que feia sis minuts que era al camp després d’entrar per Roca, va colpejar de manera acrobàtica una centrada de Romero que va acabar al fons de la xarxa. Premi. 1-0. I la graderia, que es va contagiar d’aquella alegria, va posar una marxa més per fer pujar l’adrenalina de l’estadi.
L’Espanyol entrava en l’última fase del partit, ben ordenat i sencer al llarg de tot el duel, i tallava qualsevol intent d’aproximació de l’Athletic Club amb joc directe. I en una de tantes anades i vingudes, Ramon Terrats va aprofitar els espais a l’esquena de la defensa rival per deixar sol Kike García davant d’Unai Simón. El davanter va definir a la perfecció amb l’esquerra per anotar el 2-0 i liquidar el partit. Victòria molt emocional i vital de l’equip, empès per tota la graderia.