Tornar

1-2: Fe. Valor. Honor.

L'Espanyol venç l’Osasuna a El Sadar i arriba als 45 punts

Victòria molt treballada de l’Espanyol a El Sadar amb gols de Carlos Romero i Kike García, que permeten al conjunt perico arribar als 45 punts quan encara falta una jornada. L’equip va saber aprofitar les seves oportunitats i va resistir les escomeses roges per sumar els tres punts.

En l’època de les apps, de la IA, dels pòdcasts, dels streamers… i de tota aquesta tecnologia, arribats a aquest tram final de la temporada, tornen, com el Nadal, els carrusels radiofònics i els salts televisius de camp a camp. No falla. I aquesta no podia ser una jornada més. Amb com d’ajustada està la classificació per a dos terços dels equips, tocava posar un ull a El Sadar i l’orella a tot el que anava passant a la resta de camps. Tant per als seguidors de l’Espanyol com per als de l’Osasuna. Ni empat ni contemplacions. Els números, per a tots dos, eren els mateixos: la victòria et deixa fora, definitivament, de la cua de la classificació. Així que eren normals els nervis, la tensió i l’angoixa davant dels penúltims 90 minuts de la temporada.

Amb aquest panorama, el partit va començar amb el tanteig propi de mesurar les forces de tots dos equips, d’avaluar els punts febles i de no arriscar, perquè encara quedava molt. Tot i això, a partir d’una falta al mig del camp va arribar la primera aproximació seriosa dels locals, amb una bona rematada de Budimir que va marxar lleugerament alta. Poc després va arribar la rèplica de Pere Milla, que va lluitar per una pilota i va acabar rematant lleugerament desviat una passada dins l’àrea de Dolan.

Però el premi va arribar poc després: una falta sobre Romero a la frontal de l’àrea la va culminar el mateix defensa blanc-i-blau en aprofitar un rebuig de la barrera i enviar la pilota, des de fora de l’àrea, al fons de la xarxa. Inapel·lable per a Sergio Herrera. El 0-1 premiava l’encert català de cara a porteria.

L’Osasuna, amb el suport de la grada i veient-se per sota al marcador, va posar una marxa més i durant uns minuts es va acostar amb autèntic perill a la porteria de Dmitrovic, que va haver de rebutjar amb el cos una rematada dins l’àrea petita de Raúl García. Tot seguit va arribar una nova rematada, aquesta vegada de Torró, i va ser Romero qui va desviar la pilota gairebé sobre la línia de gol. Els nervis i la tensió sacsejaven per igual tots dos equips. Es notava a l’ambient i es palpava fins i tot dins del terreny de joc. El descans va ser el camí perquè tots dos equips busquessin oxigen i recuperessin l’alè i les pulsacions. I, a tres minuts de la represa, Víctor Muñoz va aconseguir l’empat i tornava a començar.

Poc després, Romero va iniciar un atac des del seu camp, va aixecar el cap i va veure Pol Lozano lliure a la banda dreta, i li va posar la pilota. Pol Lozano la va prolongar per a Dolan dins l’àrea i la seva centrada la va rematar Kike García al fons de la xarxa. Era el minut 53. Un món de nervis al davant. Per exemple, davant la rematada de Budimir, després d’un córner, que Dmitrovic va treure de manera espectacular.

I aquesta va ser la tònica en l’últim tram de l’encontre. Insistia l’Osasuna amb pilotes penjades a l’àrea perica, però l’Espanyol resistia poblant el carril central i sortint al contraatac amb la frescor dels canvis. L’equip de Manolo González va aguantar les últimes embranzides roges per vèncer a El Sadar i arribar als 45 punts. Fe. Valor. Honor.