Tornar
1-0: L’Espanyol recupera l'orgull
Supera el Rayo en un partit en què va merèixer encara més premi i es consolida entre els millors de la classificació
Ferit en el seu orgull després de l’eliminació a la Copa del Rei, l’Espanyol volia exhibir les seves millors prestacions davant d’un Rayo que va completar una campanya extraordinària l’any passat, que enguany es manté en tres competicions i que, sobretot, ataca sense complexos. Així que calia tenir una cura i una precisió especials a les dues àrees. D’alguna manera, en el fons, es tractava d’allunyar qualsevol fantasma, qualsevol dubte, qualsevol incertesa.
La fórmula de Manolo González era que els seus jugadors marquessin territori des del principi, que pressionessin amb insistència i que no dubtessin a apropar-se a la porteria visitant a la mínima oportunitat. I així va ser. Els primers sis minuts van ser especialment productius per a l’Espanyol, que va trepitjar l’àrea de Batalla sense complexos, però sense encert, tal com van evidenciar Roberto abans dels dos minuts de joc i Calero, amb una rematada de cap que va sortir lleugerament per sobre del travesser. Van ser avisos del que oferirien els pericos si podien mantenir el vertigen en atac.
Tanmateix, a poc a poc el Rayo va anar teixint la seva teranyina en atac i es va anar apropant sense complexos davant de Dmitrović, que es va haver d’emprar a fons per desviar un xut proper d’Unai López. Desprès d’aquest “avís”, els blanc-i-blaus van tornar a la càrrega i Batalla va aparèixer per desbaratar un parell d’accions locals.
Superada la mitja hora, després d’una ràpida contra blanc-i-blava, Dolan, molt incisiu, es va escapar de Pep Chavarria després de robar-li la pilota. El “rayista”, en el seu intent de recuperar-la, va acabar derribant el davanter anglès dins de l’àrea. Penal. Penal de murri per a l’un i d’impotència per a l’altre. Roberto no va perdonar i va posar 1-0 al marcador.
La segona part va començar pràcticament igual. L’Espanyol a la càrrega, amb ocasió inclosa de Cabrera a la qual va respondre amb solvència Batalla, i amb el Rayo, sense sortides precises. Però si els primers 45 minuts van tenir incertesa, la segona part va ser una pura lluita. L’Espanyol va trobar tots els espais que li van faltar a l’inici per apropar-se amb insistència a la porteria contrària. Batalla es va haver de multiplicar i els locals van anar oferint pinzellades de bon joc i de voler tancar el partit com més aviat millor, tot i que no podia faltar la polèmica.
En una mateixa jugada es va reclamar una possible caiguda de Pickel quan intentava rematar a l’àrea petita. La revisió del VAR, però, es va centrar en una mà de Mendy, desenganxada del cos, en un intent de rematada de Calero. La imatge era molt clara, però al VAR no ho tenien tan clar i l’àrbitre, després de veure l’acció, va decretar que era involuntària. El que altres vegades s’assenyala sense parpellejar, es va quedar en no res. Coses del VAR i d’un reglament que s’estira. Però encara n’hi hauria una altra: Kike García va marcar al 81, davant la sortida de Batalla. No semblava res punible, però el VAR el va anul·lar. Curiós fora de joc per deixar una renda exigua, però que consolida l’equip entre els millors del campionat.