Tornar

1-1: Empat agredolç

L’Espanyol s’avança al Ciutat de València però no pot impedir la reacció immediata del Levante

Diu sempre Manolo González, en un exercici de pur pragmatisme, que els partits es guanyen o es perden a les dues àrees, cosa que traduït vol dir que cal eficàcia i encert tant en defensa com en atac. De manual. Perquè l’embús blanc-i-blau dels primers minuts —encara queda per saber si hi va haver penal a Dolan al minut 3, ja que continuen els dubtes— va permetre que el Levante UD s’acostés amb perill a la porteria de Dmitrović. Però després, quan es va sacsejar aquesta incertesa, va tenir les millors oportunitats just abans del descans. Tanmateix, ni Romero ni Edu Expósito van encertar a rematar un parell d’ocasions prou clares per avançar els blanc-i-blaus al marcador. Per tant: empat, taules i la sensació que només calia accelerar una mica el ritme del partit perquè els blanc-i-blaus se sentissin molt més còmodes.

I això va ser exactament el que va passar: l’Espanyol va fer aquest pas endavant a l’inici i ben aviat va trobar premi. Romero va recollir la pilota dins l’àrea i la va col·locar per dalt, lluny de l’abast del porter local. El 0-1 va ser un golàs de magnífica execució. Però quan l’equip encara s’estava recomposant i llegint la situació del partit, va arribar l’empat d’Iker Losada. Un cop dur que tornava a deixar el partit en taules i tota la incertesa per davant amb més de mitja hora de joc.

L’empat va escalfar l’ànim local, que va pensar en la remuntada. El partit va agafar un punt tàctic, perquè l’empat no satisfacia ningú, però tampoc ningú volia perdre. El més dolorós, però, va ser veure Puado retorçant-se a la gespa després d’una caiguda i abandonant el terreny de joc de manera immediata, tot just uns minuts després d’haver entrat per refrescar l’equip. La incertesa sobre el seu estat va caure com una llosa anímica. Caldrà esperar la seva evolució. Aquesta acció va enterbolir el tram final, però, malgrat tot, Roberto encara va tenir una ocasió en el descompte. En definitiva: repartiment de punts que va deixar insatisfets tots els blanc-i-blaus. Va semblar un botí escàs, i això sempre és un bon símptoma de l’ambició del grup.