Tornar

0-2: Pena màxima

Dos discutits penals, cadascun en el temps afegit de cada part, impedeixen la reacció blanc-i-blava davant el Girona

No hi ha manera. El Girona continuarà mantenint la seva imbatibilitat a l’RCDE Stadium gràcies a dues curioses penes màximes, al final de cada part, que van generar dubtes a tots els qui les van veure tant al camp com per televisió. Entremig, intensitat, alternatives i una sensació de desconcert amb algunes decisions arbitrals que van semblar intranscendents però que no ho van ser.

En qualsevol cas, tant els jugadors com l’entrenador blanc-i-blau van fer autocrítica pel que havia passat al camp i van reconèixer que, en aquesta ocasió, no van estar tan encertats com en jornades anteriors.

De tota manera, el que es va veure durant els 90 minuts va ser un partit d’anada i tornada, d’aquí cap allà, absolutament desacomplexats tots dos equips, un correcamins intens, sense ocasions clares, però sí amb alternatives a una i altra àrea, amb tots dos equips fidels al seu estil. D’una banda, un Girona que ha millorat notablement en les darreres setmanes i que ha recuperat la confiança en la possessió que reclama el seu tècnic; i de l’altra, un Espanyol vertical, decidit a buscar l’esquena visitant sense especular amb l’esforç i decidit a continuar buidant-se jornada rere jornada.

Sense grans oportunitats a cap de les dues àrees, el partit va entrar en la recta final de la primera part i allí va brillar Dmitrović. Primer amb una espectacular aturada a una rematada de Lemar i, ja amb el temps complert, desviant el llançament de Vanat des del punt de penal amb què va ser castigat l’Espanyol per una falta d’Omar El Hilali, que no entenia res, idèntic al que havia patit Roberto uns minuts abans a l’àrea contrària. Tanmateix, en aquesta acció el VAR va decretar que el peu de Dmitrović estava lleugerament avançat i va ordenar repetir el llançament. En el segon intent, el porter blanc-i-blau no va arribar per centímetres a l’execució de l’ucraïnès. El 0-1 va castigar els locals i va enfadar la graderia, que no va entendre aquests petits matisos de les decisions arbitrals.

Després del descans, els locals van tornar a la càrrega amb ànims renovats, sobretot amb un Jofre que va monopolitzar el joc ofensiu des que va ingressar al terreny de joc i les ocasions es van succeir davant de Gazzaniga. Amb Jofre actiu, Pol intens i Roberto lluitant per totes les pilotes que rondaven l’àrea, feia la sensació que el premi no trigaria en arribar. Un nova caiguda de Roberto dins de l'area va incrementar els decibels a l’RCDE Stadium. No va passar res. I quan el partit ja era al temps afegit, una contra d’Asprilla va acabar amb el jugador colombià a terra, dins l’àrea. Cap repetició va semblar punible. De fet, va donar la sensació, fins i tot, que el jugador del Girona relliscava i que el VAR corregiria l’acció, però no va ser així, i Vanat va tancar el marcador des del punt de penal davant la frustració local, que va veure que com s'escapaven els punts en un partit marcat per dues jugades que, finalment, van ser determinants.