|
| |
El passat mes de desembre, una expedició catalana de la International Women’s Cup va viatjar a Bombay, a la India, per a posar en marxa la Mumbai School IWC amb 40 nenes de l’escola Yashodhan, amb l’objectiu de complementar l’educació esportiva de les alumnes a través del futbol, un esport desconegut per a totes elles. A la iniciativa, sorgida de la col•laboració amb l'ONG Sonrisas de Bombay, hi van fer suport en tot moment pels màxims impulsors del projecte, el director d'IWC Xavier Rieiro i el fundador de Sonrisas, Jaume Sanllorente.
El RCD Espanyol ha estat apostant des de sempre per aquest projecte, i va voler col•laborar amb la donació d'equips i obsequis perquè les nenes poguessin disputar un simbòlic torneig representant el nostre club, i a uns altres com L’Estartit, l'Atlètic de Madrid o el FC Barcelona, que també van participar de la iniciativa. L'entitat també es va comprometre a recollir donatius per millorar els recursos i instal•lacions esportives de la Yashodhan School.
La pilota comença a rodar: dia a dia
Havia de ser una setmana molt intensa. La tasca era exigent, donat el xoc cultural i social que el viatge comportava. La por més gran de l'expedició era saber quin seria l'acollida de les noies..., i els dubtes es van esfumar des del primer moment, quan tot el grup d'alumnes van mostrar les seves somrients i amables cares, desitjoses d’arrencar una carrera direcció a porteria. Va ser la primera sensació, el primer contacte, la constatació de que tot aquell projecte era un encert. Per davant quedaven cinc dies d'emocions amb olor a encens i a il•lusió, de vibrar amb l'alegria d'un futbol innocent i pur.
“Ens van dir que no sabien res de futbol, que mai no havien sentit parlar d'aquest esport”, explica Aldara Camí, responsable de mitjans de la IWC. “No sabíem com ens acollirien, com portarien això de practicar una disciplina tan nova per a elles”, recorda Ángel Domínguez, mà dreta de Rieiro, però en el primer entrenament ja es van resoldre tots els dubtes i “des que va començar a rodar la pilota es van encomanar de la nostra il•lusió pel futbol, pel projecte i per elles, i es van dedicar a gaudir al màxim ”, reconeix el propi Rieiro.
Va caldre explicar a les noies les normes bàsiques, i rebaixar les exigències tècniques i tàctiques al grau més simple del futbol. Segons van coincidir tots els integrants de la IWC, “no es pretenia crear cap ‘estrella’ sinó acostar aquest esport a unes nenes oblidades per la seva societat i oferir-los una setmana de diversió i felicitat”, a la vegada que “despertar en elles la passió pel futbol que nosaltres tenim”. La millor prova que aquest objectiu es va complir es donava al final de les sessions quan, lliurement, totes les nenes s'entretenien amb la pilota, provant de millorar els seus passis i xuts, atrevint-se amb malabarismes, i cercant regatejos impossibles.
Assumint uns colors i uns sentiments
Kajal, una nena de 13 anys, reconeixia “estar vivint un somni. De més gran vull ser futbolista”, fantasejava estrenyent-se ben fort els cordons de la bota recent estrenada. La seva companya Vanita, de 14, compartia la seva il•lusió mentre disparava amb la punta dins l'àrea petita, afusellant a la portera. Altres, més tímides, es limitaven a repetir que “els encantava el futbol” mentre es barallaven amb uns pantalons que, per a la seva cultura, era massa curt i ensenyava alguna cosa més que el genoll.
Un dels moments més agradables per a totes les noies va arribar el penúltim dia d'entrenament, quan, abans d'anar-se'n, van recollir els seus equips per al final. Samarretes, pantalons i mitjetes a joc. I l'escut. Un escut d'un equip desconegut per a elles, però que, curioses, de seguida van voler descobrir a fons. “Espaniol”, van acabar dient, entre rialles.
“Ens agrada vestir els colors de clubs que són tan importants a Espanya”, deien en un anglès amb to hindú, mentre comprovaven, a través de la pantalla d'una càmera de fotos, que els vestits dels seus nous clubs els feien ressaltar els seus amplis somriures i els seus cabells brillants i negres. Lluïen amb orgull i senzillesa el blanc i blau de les franges periques. “Ens queda bé, veritat?”, començaven a dir, presumides, mentre s'esforçaven per perfeccionar la seva tècnica de passi, emulant a les mateixes jugadores del Femení A.
Així, la setmana de la Mumbai School International Women’s Cup va finalitzar amb un torneig simbòlic que va enfrontar als quatre conjunts espanyols. El RCD Espanyol va haver d'eliminar l'Atlètic de Madrid per 1 gol a 2 en la semifinal, per entrar en el final contra un Estartit que havia deixat fora al Barça. No els va poder la pressió de saber-se l'equip “favorit”, tenint en compte la història del futbol femení al nostre país.
Final de festa: la derrota més sentida
L'últim partit va ser una lluita oberta, un esforç màxim d'ambdós conjunts per assolir un concepte tan desconegut per a elles com l'èxit. “Totes van ser guanyadores més enllà del campionat”, afirmava Carles Bret, membre de la IWC i responsable de l'Estartit, destacant el fet que els partits s'haguessin celebrat davant la presència de tots els alumnes de l'escola Yashodhan. “Per a elles és un moment únic, la primera vegada que són les protagonistes i la jornada ha estat impressionant a nivell emocional”. Es podia veure en les seves cares la gratitud i satisfacció d'estar vivint una cosa així.
I és que aquest va ser el seu triomf. Va guanyar l'Estartit per 1 gol a 0 al nostre combinat espanyolista, però el bon paper de totes les jugadores va ser el més destacable. L'esforç, les ganes demostrades, la il•lusió per aprendre un esport nou per a elles. No va ser fàcil fer-ho entendre i parar un plor desconsolat després de la derrota, però finalment van acabar totes saltant d'alegria al costat de les campiones, com si haguessin guanyat algun gran títol. A la seva manera, probablement fora així.
Van ressonar els tambors, va haver espectacle de comiat i algun que un altre plor mentre Xavier Rieiro feia lliurament de premis i diplomes a les nenes. “Tots sabíem que la Mumbai School IWC tenia data de retorn a Barcelona, però tot i així va ser molt dur acomiadar-se de les nenes, després d'una setmana tan intensa i enriquidora”. Però el projecte no acaba aquí i continuarà en forma de col•laboració econòmica i de material, a l'espera de confirmar-se la repetició del viatge el 2010. Diverses samarretes del RCD Espanyol seguiran passejant-se pels ‘slums’ pròxims a l'escola Yashodhan.
Una petita aportació en un país immens
Darrera de Shangai, a La Xina, la ciutat índia de Bombay és, amb 14 milions d'habitants, la segona ciutat del món més poblada. O, el que és el mateix, sumar els ciutadans de tot Madrid i Barcelona i multiplicar-los per tres. A això cal afegir-li que l'Índia com a país suma gairebé 1.170 milions de persones. Unes xifres així espanten o fascinen; repel•leixen o atreuen. O tot a la vegada. Si a això li afegim que les últimes dades de la FIFA xifraven en només 385.000 els futbolistes registrats al país –més milions de practicants, però sense fitxa federativa reglada-, dels quals només 13.000 eren noies, parlar d'un projecte de foment del futbol base femení a l'Índia pot semblar cosa de bojos.
De bojos o no, aquest és un projecte que ha volgut atrevir-se amb aquestes xifres, i les ha volgut desafiar des de la integració, des de la fortalesa de la dona en l'esport, des de la il•lusió d'una bandera, la del futbol femení. La International Women’s Cup ha estès aquest any el seu marc d'actuació a tres grans fronts: un torneig internacional – que assumeix aquest curs la seva cinquena edició-, unes jornades professionals de reflexió i debat –i ja van tres-, i, a partir d'ara, un projecte solidari de creació de ‘schools’ que s'ha iniciat a l'Índia.
“Nosaltres només hem aportat un petit granet de sorra a aquestes nenes, i volem poder oferir molt més”, afirma Aldara. Per a Xavier, la cosa va més enllà: “el futbol femení necessita un projecte com aquest i lluitarem per poder dur-lo a terme molts anys més”. Tanmateix, agraïa el suport dels patrocinadors “sense els quals això no hagués estat possible”. La Mumbai School International Women’s Cup intentarà, així, seguir sent bandera de la integració de la dona al món del futbol, lluitant per un somni en forma de molts altres passadissos solidaris, servint de premi a l'esforç escolar d'unes nenes senzilles i discretes, apassionades i alegres, disciplinades i sensibles, futbolistes i dones. |
|
| galeria d'imatges |
| Necesita Flash Player para ver el contenido.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |