| Entrevista Àlex Covelo |
| |
És una de les cares noves del futbol base. Comparteix banqueta amb Ramón Guerrero i José Luis Navas, dos veterans de la casa. L’Àlex en poc temps s'ha implicat al màxim a l'Espanyol i ja pateix com el que més. Sap que està davant d’una gran oportunitat i pensa posar tot el seu esforç a fer realitat el seu somni. I és que no només els futbolistes aspiren al màxim.
Ara exerceix de preparador físic, però abans va estar jugant molts anys a futbol.
Vaig estar diverses temporades jugant a Segona B i a la Tercera Divisió amb L'Hospitalet, el Cornellà, el Premià, l'Europa… En els meus últims anys com a futbolista vaig començar a estudiar la carrera d'INEF per arribar a ser un bon preparador. El que no vaig aconseguir com a futbolista esperava aconseguir-ho en aquesta professió.
I on comença?
Els primers passos els dono al Badalona a l'equip de Juvenils de la Divisió d'Honor. El segon entrenador, Àngel Alcolea, sabia que estava interessat i em va proposar l'opció. Vaig acceptar encantat perquè era un gran repte per a mi. Encara no havia acabat la carrera i ja estava exercint.
I després, a l'Espanyol.
Va ser una sorpresa. No coneixia a Ramón Guerrero personalment, més enllà de veure'ns en alguns partits. No existia una relació d'amistat prèvia, però quan vam parlar del tema ens vam posar d'acord ràpid.
Els va costar?
Fins que entens a una altra persona sempre necessites una mica d'adaptació. És normal, perquè has d'interpretar paraules, gestos… A més, l'Espanyol és un gran club i encara que sigui un juvenil, la metodologia de treball és la d'un equip professional. Estic molt content i penso que hem muntat un gran cos tècnic.
Ha canviat la seva vida?
Vaig apostar per l'Espanyol. Abans tenia un treball i vaig haver de deixar-lo per venir aquí, però no ho vaig dubtar ni un moment. Això és el que volia i no penso desaprofitar-ho. El futbol és la meva gran passió i encara que ara no tinc tant de temps com abans, estic molt satisfet d'haver donat aquest pas.
A més, vostè té bastant llibertat.
Ramón es dedica a la part tècnica i jo, a tot el treball físic. La veritat és que em dóna molta ‘bola’ i tinc llibertat per proposar i fer exercicis. És molt agraït poder portar a terme el teu treball amb tant suport.
I la metodologia?
Al futbol base ens basem en el DPI. Després, cadascun és lliure d'introduir les seves variacions per potenciar els aspectes que crea convenient. Es treballa l'aspecte físic, la velocitat, la força… per intentar que els jugadors siguin complets.
I els exercicis que vostè proposa?
Entre l'experiència personal, els viatges, veure a altres entrenadors, bibliografia. Tot això et dóna una base per posar en pràctica les teves idees i exercicis. Cal intentar sempre aprendre i assimilar coses noves.
Els últims anys cada vegada s'innova més.
El futbolista és un atleta, però cal treballar els aspectes que més li convenen. Durant alguna fase de la temporada es fan unes càrregues de treball més intenses, però cal tenir en compte que el més important és que el futbolista arribi en condicions al partit. S'han de treballar els aspectes que més necessiti per poder desenvolupar-se.
Quan les coses van malament en els equips, sempre es culpa al treball físic.
S’acostuma a fer aquesta associació, però no és així. En moments d'estrès o complicats de la temporada aquesta frescor mental que té el jugador o la confiança desapareixen i tot sembla que li costa més. A vegades no fa falta tenir una preparació física excel•lent per rendir a un alt nivell, perquè se supleix amb ordre, compromís però quan els resultats no acompanyen tot afecta.
És a dir, que no es tracta de córrer més.
Moltes vegades cal treballar altres coses com el tema mental. Els mals resultats es poden donar per molts factors i el futbol, la vida... són estats d'ànim. I quan tot va bé, tot és fantàstic. En canvi, si les coses no surten és més complicat.
Què tal aquests mesos que porta al club?
El club està molt ben estructurat, totes les persones t'ajuden i t'entenen i és molt fàcil treballar. Hi ha una planificació feta molt interessant i que beneficia a tots els qui treballem en aquesta casa. Tota la gent m'ha tractat des del primer dia com un més i em sento molt a gust.
Ha canviat la seva manera de ser?
No, perquè allà on he estat he tingut sempre un comportament professional. Ara estic en un club on les exigències són més grans i jo faig tot el possible per ajudar. Em prenc molt seriosament el meu treball, perquè és una gran oportunitat. Estic en un equip molt important i no cal oblidar que el pas següent d' aquests jugadors és el filial i gairebé immediatament el futbol professional.
Són conscients d'això els jugadors?
En aquests moments de la seva vida saben que es juguen molt, perquè estan a punt de donar el gran salt. Hi ha molts futbolistes d'altres clubs que es menjarien la gespa per entrenar-se aquí. Penso que els jugadors del juvenil saben que estan a un pas de complir els seus objectius i posen tot el seu esforç en aconseguir-ho. Jo, com tot el cos tècnic, intentaré ajudar-los. |
|
| galeria d'imatges |
| Necesita Flash Player para ver el contenido.
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |